Barcelona Cultura

Cinta

Volver
  • Fotografía: Estudio Rafael Vargas

Nombre del objeto silla de brazos
Título/ nombre propio Cinta
Autores / Participantes OjInaga Erill, Carlos / dissenyador
Ojidecco / entitat productora / Barcelona, 1968 - 1970
New Look Española, SA / entitat productora / 1971 - 1975
Lugar de ejecución Barcelona
Datación 1968
Medidas 85 x 70 x 70 cm
Material acero inoxidable
madera
caucho de espuma
cuero sintético
Forma de ingreso donación
Fuente de ingreso Ojínaga SR, SA
Fecha de ingreso 1995
Número de registro MADB 135827

Descripción

El disseny d'aquesta cadira és fruit d'una necessitat empresarial. El 1963 Carlos Ojínaga havia posat en marxa l'empresa Ojínaga Decoración dedicada a la decoració publicitària. Un dels clients que va heretar d'experiències professionals anteriors era Philips Ibérica, empresa per a la qual havia dissenyat aparadors i estands en fires des de 1949. Vers 1964, a fi de construir unes furgonetes publicitàries per a que Philips promocionés els seus productes, va crear un taller de planxisteria que va batejar com a Ojideco. Acabades les furgonetes, Ojínaga va dissenyar algunes peces metàl·liques per aprofitar el taller. La cadira Cinta és el primer moble sorgit d'aquesta nova política. El taller treballava amb tècniques semiartesanals, adequades per fabricar peces que no requerissin un gran tiratge, com és el cas d'adaptar furgonetes. La cadira va aprofitar aquestes tècniques, i la seva construcció, d'alumini en els primers exemplars, d'acer inoxidable després, consistia a treballar a mà el metall per donar-hi forma.

Pel que fa a la trajectòria professional de Carlos Ojínaga, aquesta cadira posa de manifest un canvi d'orientació: a més de continuar dedicant-se a la decoració publicitària (disseny i muntatge d'estands i aparadors) i a la decoració comercial (disseny i construcció de botigues, oficines, hotels, cafeteries), va incorporar l'univers domèstic a la seva activitat de decorador.

En efecte, la cadira Cinta és un moble de menjador que es complementa amb una taula, també de menjador, que no es va arribar a fabricar mai en sèrie, i Ojínaga sovint l'ha col·locat acompanyant mobles d'estil totalment diferent, àdhuc amb peces d'antiquari, o per a altres funcions que la inicialment pensada, com llocs de treball, rebedors, acompanyant un secreter, etc.

Quant al concepte de disseny que va inspirar la cadira, és relativament figuratiu, fins on pot ser una peça de mobiliari. El metall hi és tractat com una cinta, una franja de teixit que sembla tova, que es mou circularment a l'espai, "entrellaçant-se", com li agrada dir a l'autor, i configura les parts que suporten el seient d'una cadira -que sembla un tamboret-, els braços i el respatller. Si bé es pot resseguir la trajectòria de la cinta, que és sempre contínua, el conjunt es veu dividit en dues parts del tot diferenciades, la que correspon a les potes, d'una banda, i la que compon braços i respatller de l'altra.

Brutalista de concepte, com molts dels projectes d'interiorisme d'Ojínaga, la cadira Cinta s'integra perfectament en les tendències del corrent pop en disseny. Per això val la pena destacar el concepte figuratiu que la inspira: un material dur, com són els metalls, capaços de suportar el pes d'una persona asseguda i de fer de potes de la cadira, però prou mal·leable perquè es doblegui i s'entrellaci com una cinta. El mateix nom de la cadira referma aquest sentit figuratiu, encara que allò representant no sigui sinó un material i un tractament estructural. Aquest figurativisme, sumat al brutalisme de l'efecte obtingut, d'altra banda ben coherent amb el concepte de disseny, però també al blanc sintètic de la pell de l'entapissat, en fan un model molt representatiu del pop conreat a finals de la dècada dels seixanta.
A mig camí entre la peça única i la producció en sèrie, mai no ha estat un moble de consum massiu. A Barcelona, el mateix Ojínaga n'ha col·locat dotze o tretze unitats i, a la resta d'Espanya, almenys unes 120 unitats de la cadira i unes deu taules de menjador. Va tenir un cert èxit d'exportació i han estat els Estats Units el país que més unitats n'ha adquirit.

La peça que hi ha a la col·lecció del museu va ser especialment realitzada per Ojínaga SR, SA, el 1995 a partir d'una peça del 1968.

Anna Calvera
Fotografía: Estudio Rafael Vargas

Ajuntament de Barcelona