Soca

Descripció

La taula Soca suposa l’actualització d’una tipologia tradicional, la taula amb peu central, que té poca presència als catàlegs de mobiliari contemporani. L’interès de Tusquets per les taules de peu central es remunta a antecedents com el de la taula Alada, on un únic peu del qual sobresurten quatre braços dóna suport a un superfície de proporcions rectangulars i costats corbats. A aquesta sensació de lleugeresa s’hi afegeix una gran comoditat per als usuaris davant l’absència de potes que limitin tant la mobilitat de les cames com la seva situació al voltant de la superfície. D’altra banda, aquests avantatges propis de les taules amb pota central s’acompanyen de l’inconvenient de la seva poca estabilitat. En funció del vol que tingui la superfície en relació amb la base, és relativament fàcil que un pes en un dels extrems bolqui la taula o, si més no, la faci trontollar. En aquest cas el problema es resol col•locant un disc metàl•lic a la base del peu. La taula Soca assumeix la seva condició d’element concèntric i el pren com a referència formal. Conceptualment el conjunt neix de terra, d’on el seu nom, i creix en cercles concèntrics que es distancien segons una sèrie harmònica a mesura que ascendeixen. Apareix així una referència a l’arquitectura clàssica, pel que fa a la proporció i el ritme. A partir de la base, l’ornamentació en marqueteria del sobre neix en espiral des de l’eix del peu i s’expandeix, es ramifica o es torna a tancar en funció de les diferents geometries que s’hi dibuixen. Pel que fa a la seva utilització, la taula Soca s’adreça a àmbits domèstics, ja que, tant per la lleugeresa com pel material, que requereix un tracte atent, no és indicada per a ambients de caire públic. Malgrat tot, tant la comoditat que proporciona el peu central com la seva dimensió mitjana, suficient per celebrar un menjar de dues o tres persones, en fan un producte molt versàtil i adaptable a utilitzacions hoteleres, de restauració o, fins i tot, de conversa tradicional al voltant d’una taula. El peu de la taula que es troba a la col•lecció del museu és de fusta de roure tornejada mentre que el sobre circular és d’arrel de madrona amb marqueteria d’arrel de freixe. Els sobres poden combinar altres tipus de fustes, i se’n fabriquen també de quadrats i rectangulars. Josep Maria Fort