Varius
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | bancada |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Varius |
| Autors / participants |
Tusquets Blanca, Oscar / disseny Casas MSL / producció / Castellbisbal, Barcelona: 1987-2002 BD, Ediciones de Diseño (1972 - 2007) / producció / Barcelona: a partir de 2003 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1987 |
| Dimensions | 82 x 104 x 60 cm |
| Material |
alumini fibra de vidre poliamida poliuretà tela (teixit) plàstic |
| Material / tècnica | fos |
| Ingrés | donació Casas M, SL, 1994 |
| Número registre | MADB 135641 |
Descripció
<div>La cadira de braços Varius forma part d’una col•lecció de seients per a oficina coneguts i comercialitzats amb aquest nom. La proposta se situa en un moment caracteritzat per la utilització d’una tecnologia cada vegada més sofisticada en la resolució d’aquest tipus de mobiliari. Al llarg dels anys vuitanta, les grans firmes internacionals introdueixen al mercat seients de treball on una tecnologia d’alt nivell, sovint innecessària o al menys excessiva, s’incorpora al producte considerada sinònim de qualitat o, si més no, d’una imatge de qualitat. Sota la aleshores omnipresent ergonomia, es va organitzar una cursa de prestigi basada en la quantitat de moviments possibles en el seient i la complicació dels mecanismes encarregats de fer-los possibles.</div><div>La col•lecció Varius apareix com a reacció a aquesta situació. D’acord l’empresa productora i el dissenyador, i donada la situació d’Espanya i les seves possibilitats de situar-se en aquest desafiament internacional, es va estudiar una sèrie on cada un dels seients, pensats específicament per a l’oficina, estigués dotat exclusivament dels moviments estrictament necessaris, proporcionats per mecanismes senzills i resistents, es a dir, amb baix manteniment. Tant el mecanisme de regulació en alçada com el de la inclinació del respatller estan inspirats en solucions existents en utensilis habituals. El fet de aplicar-los en seients per a oficina constitueix una adaptació original. La col•lecció està formada pels següents tipus de seients: diferents models de cadira giratòria, cadira de braços, bancada i diferents models de balancí. </div><div>El nom de la col·lecció s’inspira en l’objecte que va servir d’inspiració a la creació de la forma de la cadira: el violí Stradivarius. Si es despleguen en un mateix plànol seient i respatller s’hi aprecia clarament la forma de l’instrument. </div><div>La cadira de braços correspon al seient anomenat "de confident", habitual en les sèries de mobiliari d’oficina. Es tracta del seient més versàtil del conjunt, el menys especialitzat, adient per a visites, sales de reunió, espera, etc. De fet, la resolució d’aquest seient es va produir al final de l’elaboració de la resta de la sèrie, una vegada els altres elements ja pràcticament finalitzats. Possiblement això ha permès sintetitzar en l’objecte tota la intencionalitat de la sèrie. Es tracta d’un seient molt racional, on la construcció del conjunt i la identitat de les parts és igualment evident: cada element és clarament identificable i, alhora, queda a la vista quina és la seva relació amb la resta. Igual com passa en els primers seients de tub corbat del moviment modern (les cadires de Breuer, Stam, Mies van der Rohe, etc.), aquí també se separen seient i respatller de l’estructura que els serveix de suport. Les parts de contacte amb la persona, sempre folrades, manifesten la identitat del producte per les seves formes, i també permeten personalitzar-lo variant-ne el teixit. L’estructura de suport, formada principalment per un tub de secció oval i uns discrets perfils rodons, sosté les parts folrades des d’uns punts de contacte molt concrets i evidents: no hi ha res a amagar. Fins i tot la relació entre la pota anterior, que aixecant-se en una corba forma el braç, i la pota posterior es produeix amb una peça que també sosté el respatller. De fet, aquest punt és important perquè és el que permet apilar la cadira, sense que aquesta virtut sigui evident per la forma. En la part del braç que pot entrar en contacte amb l’usuari, un folre de pell evita la fredor del metall.</div><div>Amb tot plegat s’aconsegueix una cadira que conté la difícil doble virtut de ser convencional, còmoda, i alhora disposar d’una forta personalitat. Pertany a un moment en el qual Tusquets va iniciar una sèrie d’exercicis formals, tant en arquitectura com en el disseny d’objectes, que el van allunyar de la estètica neutra i mecànica pròpia del moviment modern per incorporar propostes formalment més arriscades i provocatives. Aquí, com a resultat, apareix un objecte que sorprèn però que no desorienta. D’altra banda, el seu llenguatge no mecanicista, n’ha permès la col·locació en espais i contexts molt més amplis que els d’oficina a què anava inicialment adreçada, de manera que ha obtingut un important i prolongat èxit a nivell comercial.</div><div>Pel que fa al disseny de la bancada Varius, coincideix amb les obres de rehabilitació i ampliació del Palau de la Música Catalana de Barcelona, dirigides pel mateix Óscar Tusquets. Arribat el moment de substituir els seients, i després d’estudiar l’oferta existent al mercat, no es va trobar cap model prou satisfactori per optimitzar les condicions acústiques de la sala. Un dels requisits que havien de tenir aquests seients era que la seva absorció del so fos similar amb el seient buit o, ocupat per l’espectador, ja que cal que el temps de reverberació de la sala no variï amb l’ocupació i que la música o la paraula sonin de manera similar als assajos i amb l’aforament complet. La cadira Varius, que la firma Casas ja fabricava en diversos models, s’adaptava a diverses de les premisses establertes i es va decidir ampliar la sèrie amb la versió bancada, que va ser instal•lada superant amb èxit les proves acústiques que es van fer a la sala abans i després de la instal·lació. </div><div>Per resoldre el tema de l’absorció del so es va optar per l’ús de materials de superfície dura per a l’estructura i mínimament encoixinats per al seient i el respatller que a més garantien una suficient comoditat. També hi va contribuir la realització de l’inrevés del seient molt absorbent, que queda amagat mentre està el seient ocupat, però que apareix quan el seient està desocupat i s’aixeca. El disseny i la mida de les perforacions de la peça inferior i el material absorbent de l’interior es van estudiar i provar al Laboratori General d’Assajos i Investigació de la Generalitat de Catalunya, sota la direcció del professor Higini Arau.</div><div>Una altra aportació d’aquest model és la solució geomètrica al difícil problema d’adaptar la cadira als diferents pendents d’un pati de butaques, conservant sempre la mateixa alçada relativa entre el seient i el suport dels peus, i els diferents radis que formen les fileres concèntriques. </div><div>A la producció seriada de la bancada es va estudiar i resoldre un complement plegable per a l’escriptura i l’allotjament del mecanisme per a la traducció simultània, ampliant les possibilitats d’aplicació del producte.</div><div>Respecte al balancí Extra de Varius, tal com el mateix títol deixa entreveure, és el resultat d’un procés que va durar anys per obtenir un nou producte que incorporés i actualitzés totes les virtuts que havia aportat la col·lecció de seients Varius. De fet, aquest objecte recupera un dels components de la sèrie original, una petita butaca que en aquell moment no es va aconseguir resoldre al mateix nivell que la resta i va quedar fora de producció. Després de diversos intents, va aparèixer aquest balancí, o cadira de braços amb patins, on s’entreveu la relació amb el seu antecessor però s’observa una clara variació en els plantejaments. Mentre que a la col·lecció Varius inicial imatge i racionalitat apareixien amb un atent equilibri, aquí l’aspecte formal té preferència. Tant per la imatge com pel mateix concepte associat a l’objecte, un balancí té importants connotacions de joc. El caire lúdic que domina en el seient és evident. Es manté la dualitat entre elements de suport –seient i respatller– i l’estructura de suport, que és la que pateix un canvi més important. En comptes d’estar formada per nombrosos elements, comprensibles aïlladament, el fet de recobrir la totalitat de l’estructura metàl·lica amb cuir li proporciona un aspecte molt més aparent i monolític, accentuat perquè amaga les unions entre els diferents perfils que formen aquesta estructura i que, d’altre banda, són ocultades ostensiblement, atesa la deformació expressiva del cuiro que les amaga. A més, el cuir perd la imatge utilitària ja que no es limita al braç, sinó que s’estén fins i tot al patí. Gràcies a uns tacs de poliamida que es poden incorporar a la base dels patins el balancí pot transformar-se en una cadira de braços fixa. </div><div>La investigació, en tots els elements de la col·lecció, va ser realitzada per Òscar Tusquets amb la col·laboració manifesta de la productora i l’assessorament dels seus tècnics. Al llarg de més d’un any d’estudis conjunts i l’elaboració de més de deu prototipus complets, es va corregir i millorar la imatge inicial, procés inimaginable comptant únicament amb el treball individual realitzat sobre la taula de dibuix o els mitjans propis d’un estudi de disseny.</div><div>Josep Maria Fort</div>
Bibliografia
Cuadrúpedos. (1988) Ardi, 4, p.154-165
Sillas nacionales (1989). Ardi, 10, 130-187, 164
La silla más vendida (1989). Ardi, 10, 208-209
Producción nacional de mobiliario e iluminación 1992 (1993). Ardi. (31), 110-173, 113
Calvera, A. (1998). Hablando de diseño con Oscar Tusquets. Experimenta. Monografía Observatorio Fin de Siglo. Diseño del mueble en España 1902-1998, 20, p. 197-204
Capella, J. (2004). Programa de sillería Varius. On Diseño, 250, p.332-335
Casas, R.M. Butacas y auditorios: la experiencia de Casas (2002). On Diseño, 229,172-189
Oscar Tusquets. Solidez conceptual (1995). Diseño interior, 42, p.126-127
Fort, J.M.(1997). Òscar Tusquets. Variacions. Diseño interior, 38, p. 49-52
Milá, M. (1998). Silla Varius. Experimenta, 20, p. 205-208
Serie de asientos de oficina VARIUS"de Mobilplast (1983). Oficinas, p.140
On Diseño. 130 (1992). Barcelona: Aram Ediciones, SA, 87
Sillones mecedora Extra de Varius (1993). On Diseño, 140, p. 78
Sipek, Borek (ed). (1993). The International Design Yearbook 1993. Londres: Thames & Hudson Ltd., 19
25 años de diseño industrial: los Premios Delta (1986). Barcelona: Gustavo Gili, SA, ADI FAD, 161
