Vaiven
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | butaca |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Vaiven |
| Autors / participants |
Tusquets Blanca, Oscar / disseny Casas MSL / producció / Castellbisbal, Barcelona: 1988 - ? |
| Lloc d’execució | Castellbisbal |
| Datació | 1988 |
| Dimensions | 111 x 73 x 129 cm |
| Material |
acer cuir fusta pell poliuretà |
| Material / tècnica | apelfat |
| Ingrés | donació Casas M, SL, 1994 |
| Número registre | MADB 135639 |
Descripció
La butaca giratòria Vaivén reuneix en un sol moble diversos elements, assumits per diferents objectes independents. És alhora una mena de chaise-longue i una butaca pensada per al lleure: llegir, fer la migdiada o veure la televisió. En un costat té com a annex una tauleta que serveix per deixar-hi petits objectes (el comandament a distància, una beguda, el diari, etc.), per fer-hi alguna activitat individual (escriure una carta, menjar un àpat lleuger, etc.) o també com a moble auxiliar (posar-hi els peus). La butaca parteix de la referència formal a les butaques d’orelles tradicionals i està realitzada amb poliuretà expandit, amb una estructura metàl·lica interior oculta i entapissat a l’exterior. Les zones que toquen directament les mans i el cap estan folrades de pell. Pel que fa al suport de tot el conjunt, s’utilitzen uns peus metàl·lics giratoris, trasplantant una tecnologia i uns mecanismes propis de les cadires d’oficina a un moble pensat sobretot per a la llar, compartits per la tauleta, que té una superfície de fusta i també és giratòria. En conjunt, es tracta d’un objecte complex, amb molts elements i materials diferents. Possiblement, més que intentar donar resposta a unes necessitats dels usuaris no satisfetes, Tusquets sembla voler-hi posar a prova la seva pròpia capacitat d’innovar i de realitzar propostes inèdites i originals. En relació amb l’ empresa productora Casas, Vaivén constitueix més una proposta de Tusquets que no pas un encàrrec. Tant la proposta com el procés per a l’elaboració del producte són conseqüència de la relació existent entre el dissenyador i l’empresa, fins al punt de treballar alguns aspectes –com ara la forma global del seient– directament a les mateixes instal·lacions de l’empresa. Formalment el resultat deixa percebre aquesta confluència d’elements de caire molt divers. D’una banda, la butaca estableix una certa relació amb elements de mobiliari pensats des de la comoditat de l’usuari i que, alhora, proporcionen una imatge de modernitat. Aquest és el plantejament de molts dels seients dissenyats per Eames, per exemple, amb productes de gran qualitat, comoditat i una imatge contemporània. D’altra banda, la voluntat de Tusquets de ser original, d’inventar un moble inexistent, el condueix a aplicar, o a combinar, solucions de manera inèdita i no provada. L’aplicació d’un mecanisme d’oficina a una butaca domèstica permet una mobilitat del seient que, possiblement, en aquest cas no sigui necessària fins a tal punt. Això, juntament amb el doble paper de la tauleta –com a reposapeus i com a taula–, converteix el moble en un conjunt d’elements poc aglutinats, considerats des de la imatge finalment resultant i malgrat alguns intents per obtenir solucions específiques, com la asimetria del seient. Aquesta ambigüitat final també té com a conseqüència certes repercussions comercials. La complexitat del producte es tradueix en un increment del preu i, alhora, en una dificultat a l’hora d‘entendre’l pel part de l’usuari, tant tipològicament com pel que fa a la utilitat. Ambdós factors fan que sigui un objecte amb poca eficàcia comercial i distribució, d’interès per a un públic molt específic. Josep Maria Fort
Bibliografia
Artefactos (1988). Ardi, 4 (1988), 182-185, 184
La fieras ferias (y 2) (1989). Ardi, 7, 130-161, 156
El SIDI en Milán y Valencia. (1988). On Diseño, 98, p. 106-184, 120
Tusquets Blanca, Ò., Nisewand, N. (1989). The International Design Yearbook, 1989 / 90. Londres: Thames & Hudson, 34
