espelma

Descripció

L'espelma és un objecte tradicional que, com deia el filòsof Gaston Bachelard, al contrari del foc de la llar "crema sola" i "no li calen servents". Però en canvi li ha calgut alguna mena de suport per mantenir-se dempeus: des d'un modest plat o una simple botella a luxosos canelobres. L'espelma d'André Ricard de 1963 és l'espelma reinventada perquè no tingui necessitat d'altres objectes que la serveixin. Es tracta d'una espelma amb una part inferior cònica que li atorga estabilitat, és a dir que integra al seu cos de cera la pròpia base de sosteniment. La idea, simple i enginyosa, es basa en la plasticitat del mateix material, la cera. Aquesta plasticitat ha donat peu a diverses variants ornamentals i escultòriques de l'espelma, però curiosament no s'havia donat una resolució tan lògica i elemental a la seva estabilitat. Probablement el fet que les ceres de baixa qualitat que s'empraven antigament produïssin el vessament de gotes feia imprescindible un element de suport que alhora recollís la cera. Com que treballava amb cera de qualitat, Ricard ha pogut aplicar aquesta nova solució, ja que no regalima. L'espelma de Ricard ha tingut una presència comercial intermitent. El primer editor va ser Arce. El 1988 la va comercialitzar Artespaña fins a 1992. Aquesta firma la va presentar com a part d'una nova col·lecció d'objectes de reconeguts dissenyadors espanyols molt difosa en el seu moment, malgrat que algunes de les peces presentades eren dissenys poc reeixits i l'èxit comercial va ser inexistent. Entre aquella col·lecció incoherent, formada per uns quants objectes avantguardistes i altres dissenys decoratius amb pretensions de luxe, les espelmes de Ricard, tot i haver estat dissenyades vint-i-sis anys abans, constituïen un dels escassos motius d'interès. El 1999 la reedità l'empresa Olivia Ricard & Cia sota el nom d'espelma Stabilo. Oriol Pibernat (Maria José Balcells, documentació)