River

Descripció

Sistema River és una col·lecció de mòduls contenidors amb el davant en forma d'ona que es poden col·locar alineats o capiculats de tal manera que poden compondre una variada gamma de aparadors de davant ondulat. Els elements es comercialitzen en tres alçades i sis fondàries que, combinades entre si configuren una ona creixent o decreixent, simètrica o asimètrica, vertical u horitzontal. Els mòduls poden ser amb porta, com els del museu, o amb tres calaixos. Segons el mateix autor el concepte d'aquesta sèrie està inspirat, de fet, en una escultura d'Alexander Calder: un mòbil en una piscina que canvia de composició i colors contínuament. En veure'l Woodgate va començar a pensar que era una idea simple i tanmateix potent, amb possibilitats de ser aplicada en el terreny del mobiliari. Partint d'aquest motiu, el dissenyador, va començar una sèrie d'estudis basats en un davant amb corbes tallades a 90 graus, però es va adonar que alineant cada mòdul pel costat més curt es formava un perfil semblant a una ona. Finalment aquesta va ser l'opció que va desenvolupar en el que seria el Sistema River. En el transcurs d'un cicle de conferències sobre disseny espanyol, que van tenir lloc al Design Museum de Londres el 1989, Terence Woodgate va ser presentat a Vicent Martínez i Adela Marcos, responsables de Punt Mobles, una empresa amb una línia de productes molt afí al model desenvolupat per Woodgate. Els empresaris valencians es van desplaçar al seu estudi per veure el projecte i al cap de pocs mesos la sèrie River ja es produïa a Paterna. Sistema River respon a una geometria estricta i precisa, ja que les combinacions de mòduls es poden fer tant en sentit horitzontal com vertical. En aquest cas el moble adquireix un caràcter menys convencional i esdevé com una mena de tòtem domèstic. Però malgrat ser un conjunt amb referències poètiques, Sistema River no cau en els excessos formalistes de l'estil postmodern tan en boga durant la dècada dels vuitanta i té el mèrit de superar l'ortogonalitat funcionalista sense caure en el barroquisme, a més de ser suggerent i al mateix temps minimalista. Per aquesta raó ha transcendit molts dels seus contemporanis, que com foc d'encenalls es van "cremar" al cap de pocs anys d'estar al mercat. Actualment forma part de la col·lecció de disseny del Victoria and Albert Museum de Londres. D’altra banda, ha tingut un èxit comercial sostingut d'ençà de l'inici de la seva producció i és exportat a múltiples països. Isabel Campi