Andrews Sisters

Descripció

Com passa amb altres objectes dissenyats per Miralles (vegeu la cadira Arabesco (MADB 135511) i l’aparador Poynton (MADB 135531)) el joc de taules Andrews Sisters és el resultat d’un procés de disseny basat en la reinterpretació de consolidades tipologies històriques i en la curosa atenció a les relacions morfològiques dels elements que componen el moble. Formen el conjunt tres taules, construïdes amb tauler aplacat i fusta de bubinga de color natural. El tamany diferent permet recollir-les l’una sota l’altra de manera que tenen com a referència la tradicional taula niu. Aquesta tipologia, en oblit inexplicable i perfectament recuperable per la versatilitat funcional i la mínima ocupació espacial, la utilitza el dissenyador com a punt de partida per introduir-hi a continuació una sèrie de variants i relacions entre els elements que la distancien de l’origen històric. A les potes davanteres, l’acabament de les quals en urpa estilitzada remet al mobiliari anglès de principis del segle XVIII (estil Reina Anna), s’hi oposa un pla recte amb suport posterior. De la mateixa manera, la circularitat frontal del sobre s’interromp abruptament per convertir-se en una línia recta a la part de darrere. Aquesta intensa dualitat formal (complexitat i contradicció?) sembla indicar les possibilitats d’ús de les taules: exemptes o arrambades a la paret. Tot i que, gràcies a aquestes transgressions, com hem dit, les taules es distancien de l’impuls inicial que en va generar la idea, l’eclecticisme formal del conjunt n’evoca de manera subtil però inevitable el passat històric. Explica el nom, sempre de gran importància en els mobles de Pedro Miralles, tant per l’originalitat metafòrica com per la qualitat indicativa, Pedro Febrero, amic de Miralles, al text següent, redactat arran d’una exposició de mobles del dissenyador celebrada a la sala Vinçon de Barcelona el 1989: “El conjunt format per les Germanes Andrews és part d’un altre de més ampli (però no infinit) format per totes les coses que en aquest món han estat tres (un arquetip). O sigui: Patty, Laverne i Màxene (les germanes Andrews), els Tres Mosqueters, el Triangle Equilàter, els Tercets de Corda, les Trilogies, els Tríptics, els Tres Sud-americans, les Filles d’Helena, els Tres Porquets, el Benelux, les Hermanas Benítez, Tres Moritas de Jaén, la Santíssima Trinitat (que és Una i Tres i, per tant, un Misteri), Màxene, Laverne i Patty (les tres Germanes Andrews), el Triangle Isòsceles, les Tres Gràcies, el Tresillo, les Tres Edats de l’Home, el Trío Calaveras, la Trilogia de la Vida, el Tres en Ratlla, els Tres Cercles de la Comèdia, The Supremes, el Ménage à Trois, 1, 2, 3, al Escondite Inglés, el Triangle Escalé… i Patty, Laverne i Màxene (les Germanes Andrews).” Aquesta peça va ser seleccionada per als premis Delta el 1990 concedits per ADI/FAD de Barcelona. José Baltanás