Zeoji

Descripció

El tret més distintiu d'aquesta cadira de braços és el disseny de l'estructura. Concebuda en forma de tisores gràcies a uns punts de subjecció en el creuament dels muntants, tot plegat d'acer inoxidable, només té els punts de soldadura necessaris per fer rígida la separació entre els dos components de l'estructura, dos perfils plans paral·lels que es veuen com si un costat de la cadira fos l'ombra de l'altre. Tot i que els perfils de tub són molt fins, molt subtils, dibuixen unes corbes prou potents que s'oposen entre si. El fet que les corbes siguin tan marcades constitueix el factor estilístic d'Ojínaga com a dissenyador, a qui agraden les coses contundents. El seient i el respatller són de fusta, goma escuma i alcàntara. La cadira Zeoji és un moble polivalent pensat per menjadors, oficines i espais de treball, així com per a despatxos domèstics, i el primer disseny és de 1972. Carlos Ojínaga col·laborava aleshores amb Renato Zevi, un empresari d'Udine, Itàlia, que ja produïa alguns dels seus mobles i amb qui havien iniciat diverses activitats en comú. De fet, el nom de la cadira procedeix de l'apòcope dels dos cognoms, Zevi i Ojínaga. La peça del museu és un prototip del redisseny dut a terme cap a 1983 o 1984 per Ojínaga, època en què la col·laboració amb Zevi feia algun temps que havia acabat. Ojínaga va decidir reiniciar la producció i introduir-hi alguns canvis, concretament substituint el tub cromat de l'estructura original per tub d'acer inoxidable. Ja n'hi havia hagut redisseny el 1982, elaborat per l'equip Ojínaga, aleshores compost per Carlos Ojínaga Erill i Josefina Gómez Martín, per reiniciar-ne la producció a Barcelona. Encara abans, però, entre 1978 i 1980, quan encara es fabricaven a Itàlia, Ojínaga va aprofitar el concepte bàsic d'aquest model per crear una sèrie de cadires. Anna Calvera