Palace

Descripció

Tot i tractar-se d'un llit de matrimoni, si es tenen en compte els hàbits i models de vida dels anys en que va ser dissenyat (1969), també pot ser un seient per estar còmode o un moble per estar estirat, davant la televisió o en reunions d'amics. En efecte, per les característiques formals i l'aspecte de moble "construït amb materials moderns i nous", no és un llit per a una cambra de matrimoni, sinó més aviat per estar en algun d'aquells ambients, o nivells, que componien els habitatges sense portes de l'època, quan no es volien amagar a la vista els espais de la privacitat. En definitiva, res en l'aspecte d'aquest llit no suggereix que s'hagi de fer, que li calguin llençols i vànoves, ni molt menys que s'hagi de fer cada dia, al contrari. És doncs una interpretació peculiar del mobiliari "progre", tot i que de clara inspiració pop. L'estructura interior és de fusta, mentre que el perimetre és d'acer inoxidable batut a mà, i el matalàs i l'estructura exterior, de goma escuma. La funda del matalàs és de pell sintètica negra i l'entapissat de l'estructura, i les corretges, de cuir sintètic blanc. El conjunt, una combinació de colors i de textures com la de l'skaï, està molt acord amb el corrent op-art dels anys seixanta. Carlos Ojínaga va pensar aquest disseny per a la producció en sèrie, malgrat que calia batre a mà part de l'estructura. Durant aquests anys col·laborava amb Renato Zevi, un fabricant de mobles italià radicat a Udine, que va fabricar i distribuir molts dels seus dissenys. Fruit d'aquesta col·laboració va néixer l'empresa Por Giar SA (1968-1970), la distribuïdora a Espanya dels productes de Zevi. La primera sèrie, limitada, del llit Palace va ser produïda per Ojínaga Decoración; el mateix any va incorporar-se al catàleg de Por Giar i, al cap de poc temps sota el nom de Paladium, al de New Look Española, SA, una empresa fundada per Carlos Ojínaga en societat amb Zevi per produir mobles en gran sèrie. Aquesta col·laboració li va obrir les portes del mercat internacional i per això algunes de les seves peces s'han exportat. Fruit d'una època i un estil molt determinat, el brutalisme de l'estil va permetre a Ojínaga fer una proposta tan agosarada com aquest llit, però el moble va aparèixer una mica tard. Dissenyat el 1969, la producció va començar el 1970 i només va seguir fins a 1975. Als primers anys setanta, fins i tot a Barcelona, el moviment hippy i el corrent de l'art i el disseny conceptual ja no es reconeixien en un estil tan clarament pop. És lògic doncs que es deixés de produir cap a 1975 i que la peça que figura al museu sigui reconstruïda expressament segons les dades i fotografies de l'època, sempre sota la direcció del dissenyador. Anna Calvera