Charola

Descripció

La safata Charola serveix només per traslladar aliments. Realitzada en resina de poliester emmotllada, té forma rectangular i incorpora sis compartiments per encaixar-hi el plat, el got, els coberts, el tovalló, la beguda, el pa i les postres. El títol és el mot genèric que s'utilitza a Amèrica del Sud per designar les safates. Les safates convencionals són normalment planes, de manera que portar-les plenes d'aliments en els seus corresponents plats i gots no és gaire còmode perquè aquests es desplacen. També existeixen safates amb encaixos, per intentar limitar el moviment dels objectes per la superfície, però la forma de la safata i la de les peces que s'hi col·loquen a sobre no sempre coincideix. Sovint aquests compartiments són una nosa més que un avenç. La safata Charola forma part del disseny d'un sistema per transportar aliments que incloïa una segona fase que no s'arribà a realitzar. Es tractava del disseny d'uns envasos de cartó tractat, d'un sol ús, que encaixaven perfectament a la safata i on s'havia de col·locar el menjar. A més de facilitar a l'usuari la tasca de transportar aliments sense vessar res, aquest sistema garantia la màxima higiene, ja que només calia llençar els recipients i la safata quedava neta i es podia tornar a utilitzar. Malauradament no existeixen ni tan sols les maquetes d'aquest packaging. La utilització del plàstic i d'altres materials sintètics per a la fabricació de mobles i altres productes d'ús quotidià és una de les aportacions del disseny dels anys seixanta d'estètica pop. La seva importància és palesa en la gran influència que van tenir per exemple els experiments dels dissenyadors italians amb els mobles inflables, de goma escuma i de porexpan. Plàstic era sinònim de modern. Aquest material acceptava tot tipus de formes i colors, no calien acabats posteriors, suportava bé els cops i era fàcil de netejar. Totes aquestes consideracions són presents a Charola que combina l'estètica pop i la voluntat de donar solució a un problema real. Malgrat que es preveia presentar-la en cinc colors (blanc, vermell, groc, marró i verd) Charola només va tenir un petit tiratge i no se'n va arribar a encarregar la segona part. Oriol Suarez