Taula Tv
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | carret |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Taula Tv |
| Autors / participants |
DAI / producció / Barcelona: 1970 - 1975 Fochs, Carles / disseny Prats Aragonés, Joaquim / disseny |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1970 |
| Dimensions | 37 x 73 x 43 cm |
| Material |
fibra de vidre polièster (resina) |
| Ingrés | donació Joaquim Prats Aragonès, 1995 |
| Número registre | MADB 135887 |
Descripció
Aquest carret aprofita les capacitats plàstiques i funcionals de la resina de polièster reforçada amb fibra de vidre per resoldre la peça sense recórrer a cap altre material. La forma del carret neix de la voluntat d'allotjar-hi un televisor que no tenia per què ser sempre de les mateixes mides, d'on la generositat del volum, que s'aprecia lleugerament troncocònic per facilitar la sortida de la peça en el desemmotllament. D'altra banda, per donar-hi més usos s'hi va incorporar l'obertura central per a revistes i alleugerir la forma resultant. El pla horitzontal té el perímetre ressortit per evitar el lliscament de la televisió amb el moviment, que es fa amb quatre rodes fixades a la part interior de les cantonades de la taula, mitjançant angles metàl·lics, cosa que a més produeix una línia d'ombra en el contacte amb el terra, que alleugereix visualment la percepció de la peça. El material era molt important, ja que l'ús del plàstic va permetre aconseguir formes impossibles fins aleshores amb un sol motlle. La resina de polièster reforçada amb fibra de vidre era molt fàcil d'emmotllar i oferia una cara de bona qualitat a costa d'una de pitjor, que restava amagada en tots els dissenys. L'acabat exterior de la peça s'aconseguia amb una aplicació de gelcoat al motlle, capa pictòrica que facilitava el desemmotllament i hi donava la brillantor. El carret va néixer com a moble per al televisor omplint un buit en el mercat, ja que els televisors es col·locaven en els mobles del menjador o de la sala, aprofitant un espai no pensat per a aquesta funció, sense cap possibilitat de moviment i a una alçada massa elevada. En aquells moments van sorgir noves propostes de mobiliari fruit del replantejament dels cànons socials establerts, que van suposar un alè d'aire fresc en la forma de veure i viure el disseny. La influència del moviment pop dels anys seixanta proposava una ruptura amb l'stablishment i una valoració de tot allò efímer, materialitzat en mobiliari inflable, de cartó, d'escuma o de resines plàstiques. Peces com el seient Sacco (1969) o la cadira Cantilever 290 de Steen Østergaard (1970), o les propostes de grups com Archigram o Alchimia van suposar un revulsiu i van esdevenir el brou de cultiu de peces com Taula TV. La validesa de la peça està íntimament relacionada amb l'evolució de la tecnologia. Oferir mobilitat al televisor i una alçada apropiada per l'usuari de l'aparell va ser un gran pas, però la incorporació, al cap d'uns anys, del reproductor de vídeo a l'ús quotidià va desterrar Taula TV, ja que no podia absorbir aquesta nova funció. L'èxit comercial va ser notable, atès que se'n van fer tirades llargues i se'n van distribuir milers. L'acceptació de Taula TV es devia d'una banda als avantatges que oferia en la distribució, és a dir, lleugeresa i resistència, i de l'altra, al cost a què es podia oferir (3.300 pessetes al novembre de 1970). Els problemes derivats del temps, com l'esgrogueïment dels plàstic en contacte amb la llum solar o l'escantellament no en van fer minvar les vendes. Esther Ferrer
Història de l’objecte
.