Safates

Descripció

<div>Aquest és un cas típic de disseny d’un moble que ha passat per diverses formes de producció des que Carlos Ojínaga el va crear el 1970 pensant en l’univers domèstic. El mateix 1970 la seva empresa d’aleshores, Ojínaga Decoración, en fabricava molt artesanalment en sèries curtes; el mateix any, Renato Zevi d’Udine (Itàlia) va començar la producció en sèries llargues d’un model sense safates pensat per a l’exportació internacional. Després de 1979 se’n va abandonar la fabricació en sèrie i va passar a produir-se peça a peça, amb les modificacions corresponents cada vegada que es requeria per a un interior projectat per les que llavors eren dues empreses Ojínaga autònomes entre si, Ojínaga Showroom, SA, i Ojínaga Decoración. El 1993 la taula va ser redissenyada per l’equip Ojínaga, compost per Carlos Ojínaga Erill, Josefina Gómez Martín i Carlos Ojínaga Gil, a fi d’estilitzar-la per adaptar-la a necessitats més actuals. A partir d’aleshores, en produeix regularment, i en múltiples versions, Ojínaga SR SA, que ara opera com una empresa editora de disseny, a més de botiga i despatx d’interiorisme. </div><div>A la fi, es tracta d’un moble que no s’ha deixat de produir des de 1970 i que ha existit en múltiples i variades versions: se n’ha simplificat l’estructura constructiva –com en el cas de la versió sense safates produïda per Zevi–, n’han variat les mides en funció de les dimensions dels espais on s’instal·lava i també se n’han modificat els acabats segons les necessitats d’adaptació estilística. La peça del museu és el prototipus de la primera taula construïda el 1970.</div><div>Safates és una taula baixa per a les sales d’estar d’un habitatge estàndard estructurada sobre la base dels grans sofàs. La idea que la va inspirar, explica l’autor, va ser la d’oferir a la persona asseguda al sofà la possibilitat d’acostar-se –és la funció de les safates retràctils existents a cada costat del perímetre de la taula– la copa, el cafè, el cendrer o qualsevol de les coses que hi ha a la taula i que hagi de fer servir. El disseny original de la taula preveia un sobre de fusta aplacat amb arrel i dividit en quatre parts iguals, unes safates retràctils també de fusta aplacades amb acer inoxidable i una estructura amb forma de creu construïda en tubs esglaonats de metall cromat i daurat (bicromàtica). </div><div>Pel que fa a les variants, a més a més de les mides del perímetre, l’aplacat de la fullola del sobre és el que varia segons el cas. Avui, la base és d’aglomerat DM i l’estructura d’acer inoxidable. Per a les fulloles sempre es trien fustes rares, com om, olivera, freixe, de manera que els acabats s’adaptin a l’estil de la sala on va col·locada però que siguin coherents amb el concepte de disseny que en va inspirar la creació. </div><div>En efecte, la concepció d’aquesta peça respon a uns criteris estilístics molt determinats. En aquest sentit, no deixa de ser significatiu que la fullola triada per als primers models sigui l’arrel, fusta que es va posar de moda cap als anys vint per dotar d’una textura de fusta sense vetes gaire identificables en mobles que requerien superfícies àmplies i planes, sense més tractament decoratiu que la qualitat del material per si mateix. Aquest és, probablement, un dels ingredients més clars de l’estil déco, aquell estil genèric que, per a molts, ha estat la imatge d’allò que és modern, avançat, el que es podia veure a les pel·lícules nord-americanes, la principal font d’informació de les tendències modernes en decoració per als professionals que es van formar durant la postguerra, com ara Carlos Ojínaga, que el defineix genèricament com a “cubisme”, car posa l’èmfasi en el fet que hi predominen les formes cúbiques. Tot això no vol dir que el model sigui una citació d’un moble antic, o una referència a un estil històric, ni tan sols un detall historicista. Ben al contrari, el rigor constructiu i de llenguatge centrat en una definició funcional molt clara, una estructura depurada i voluntàriament simple, i l’articulació d’uns plans texturats, expliquen per què ha estat un model tan fàcil d’adaptar a tan diferents situacions i d’incorporar modificacions sense que en canviï el caràcter. Les més de dos mil unitats venudes internacionalment ho acrediten, així com també el fet que es continuï produint i instal·lant.</div><div>Anna Calvera</div>