Taula Bar

Descripció

La Taula Bar explota al màxim les possibilitats formals i tècniques del material amb el qual està fabricada. La resina reforçada amb fibra de vidre permet emmotllar dos paral·lelepípedes que s'encaixen entre si; un fa la funció de peu i l'altre de sobre. La taula incorpora quatre cendrers a les cantonades i un ampoller a la part central. Els cendrers, pensats per evitar cremades de cigarreta al plàstic, són d'alumini anoditzat i encaixen a les cantonades de la taula, gràcies a un orifici practicat al plàstic, que permet fer-los extractibles per a la neteja. L'espai central està pensat per allotjar-hi ampolles i gots. Els primers dissenys de la taula eren d'una sola peça, però la resina de polièster, pel procés d'emmotllament, només permetia obtenir una cara bona, que es reservava per a la superfície superior de la taula, i deixava la resta amb un acabat rugós inapropiat, de manera que finalment constitueixen la taula dues peces que s'encaixen entre si, oferint a la vista sempre la cara polida i brillant i amagant la d'inferior qualitat. L'arrodoniment de les formes prové en part del material, ja que evitar els angles rectes i els racons en facilita l'emmotllament. D'altra banda, l'estètica del moment afavoria les línies corbes i sinuoses, de caire orgànic i ergonòmic, en detriment de la rigidesa cartesiana d'altres moments. Aquestes formes evoquen l'estètica dels electrodomèstics o els automòbils. La peça es fabricava de color blanc, com la que es troba a la col·lecció del museu, negre o vermell, el color que tenia menys acceptació. L'atreviment formal de Taula Bar requeria interiors no convencionals, fruit del replantejament de les formes de vida, ja que les seves mides conviden a seure a terra i a reunir-s'hi al voltant de manera relaxada. La productora DAI oferia al seu catàleg un moble-bar molt similar a aquesta taula. Sed (40 x 70 x 70 cm) era bàsicament la mateixa taula però de dimensions més reduïdes, sense peu i sense els cendrers, un precedent evident de Taula Bar. La marcada funció de Taula Bar va ser el secret del seu èxit, així com el d'altres peces de la productora DAI, però al mateix temps en va provocar la desaparició, ja que no podia absorbir cap més ús del previst. De la mateixa manera que la vida de la taula TV (MADB 135887) estava supeditada a l'aparició del vídeo, aquest taula que estava perfectament preparada per acollir ampolles i cendrers no podia competir amb d'altres, més neutres i de mides més contingudes, més a to amb la polivalència funcional requerida anys després. Malgrat tot, Taula Bar va ser seleccionada per als premis ADI/FAD el 1971 i va ser reconeguda amb l'etiqueta Índex BCD. Esther Ferrer