A-14

A-14 — Fotografia: Estudio Rafael Vargas

A-14
Nom de l’objecte	llar de foc
Títol / Nom propi	A-14
Autors / participants	Milá, Miguel (1931 - 2024) / disseny Polinax (1965 - 1982) / producció / Vilanova i la Geltrú, Barcelona: 1977-1988 DAE / producció / Vilanova i la Geltrú, Barcelona: 1989-2012 DAE Chimeneas / producció / Des del 15-2-2013
Lloc d’execució	Vilanova i la Geltrú
Datació	1977
Dimensions	330 x 140 x 70 cm
Material	acer ferro llautó
Material / tècnica	Acer, ferro i llautó
Ingrés	donació DAE, 1995
Número registre	MADB 135897

Descripció

Feta de xapa de ferro forjat polida i pintada amb pintura negra acalòrica de 3 mm, l’interior té una cambra per a la convecció de l’aire calent fabricada de xapa polida d’acer de 4 mm, amb reforços per multiplicar-ne la resistència a la calor, i el tiratge de la xemeneia es controla amb un maneta reguladora. En una entrevista amb José Corredor-Matheos, Milá ha explicat el procés de disseny: “Poder contemplar el foc sense cap risc era un dels objectius principals. La disposició és conseqüència de la incorporació de la planxa protectora que acostuma a posar-se a terra al conjunt de la graella i la cambra de fums.” Quan se li pregunta quina peça li agrada més de totes les que ha dissenyat, Milá respon ràpidament que aquesta llar de foc, un objecte la producció del qual s’ha mantingut al llarg del temps amb petites modificacions derivades de l’evolució de la tècnica i l’aparició de nous materials que s’adapten millor a la funció que han de fer. Això és fàcil de comprovar en un detall tan petit com ara els mànecs, els tiradors d’aquelles peces de la xemeneia que s’obren per poder-la fer servir. Des de la primera versió almenys fins a 1985 eren d’aquella porcellana blanca amb què abans es fabricaven les peces elèctriques. Actualment, des que la llar de foc A-14 ha canviat de productor, els tiradors són mitja volandera de llautó daurat, de manera que no contrasten tant, ni tampoc són ja una cita homenatge als estris que l’aparició de la indústria va crear per entrar a l’univers domèstic quan la llar va començar a mecanitzar-se. Pel que fa a la qüestió funcional, el concepte de disseny és clar: convertir en artefacte seriable i, per tant, en un objecte independent, és a dir, exempt, allò que tradicionalment era un element arquitectònic, constructiu, el secret del qual depenia de la forma de construir la xemeneia més que no pas de la llar de foc en si, un plantejament similar al que hi ha darrere l’escala de cargol (MADB 135896). No es tracta de fer elements prefabricats, com passa a l’arquitectura, sinó de conferir-los entitat d’objecte per poder-los fabricar estandarditzats un cop resolt el mecanisme d’adaptació a qualsevol espai. Ara bé, el que més destaca d’aquesta llar de foc és la forma, ja que no hi ha cap referència a la forma antiga de les llars de foc de construcció, ans al contrari. A-14 és conceptualment un triangle volumètric: quan es col·loca, es veu només un triangle que es perllonga cap amunt fins a arribar al sostre i sortir a fora. D’altra banda, gràcies a la seva forma, a diferència d’altres del mercat, es pot col·locar en una cantonada. Els seus precedents són, primer, la llar de foc Capilla, signada per Correa-Milá-Coderch-Valls, dissenyada pel mateix José Antonio Coderch el 1952, redissenyada per tot l’equip citat i posada en producció a Polinax el 1963; en segon lloc, Polo (MADB 135709), creada entorn de 1954 per Coderch per al nou condicionament del Club de Polo de Barcelona, fet junt amb Esteve Terrades; finalment, Clotus (és a dir, Clotet & Tusquets) de 1964, el primer disseny del tàndem que es va produir en sèrie, també per Polinax. Que el 1977 Miguel Milá, el deixeble directe de Coderch més jove, decidís emprendre un altre disseny de xemeneia no deixa de ser curiós, ja que és probablement un dels pocs casos en la primera etapa de la seva carrera en que emprèn el disseny d’una peça de la qual al mercat ja n’hi ha prou i de molta qualitat. Anna Calvera