M-57

Descripció

M-57 palesa l’interès que Milá ha demostrat sempre per l’univers domèstic i la cura amb que ha tractat els objectes de la intimitat. De fet, respon també a aquests dissenys de Milá la llarga vida dels quals els ha permès passar per diverses versions que li han permès millorar a poc a poc. En efecte, el primer disseny data de 1973, dos anys abans que es posés definitivament en producció. Però, a més a més, aquest és un dels dissenys de Miguel Milá, un dels pocs dissenyadors industrials catalans de la primera generació que no és arquitecte, que millor demostra el seu profund sentit de l’arquitectura i l’espai interior. Ell afirma sovint que un moble és eficaç si porta implícit un sentit de l’interiorisme, de la comprensió dels ambients que li han donat origen. Aquesta peça és un bon exemple de projecte emprès amb el concepte i el mètode característics del disseny industrial per resoldre un element arquitectònic. En efecte, si una escala és una qüestió constructiva que es resol cas a cas en funció del caràcter arquitectònic de l’edifici, la proposta de disseny consisteix en convertir-la en un moble, un element seriat que s’instal·la tal qual, de manera que només cal adequar-ne l’alçada. La concepció modular dels graons permet perfectament que es tracti d’un element seriat i que, alhora, s’adeqüi a cada cas particular. El mòdul l’estableix l’esglaó, compost per un element horitzontal de fusta suportat sobre una ànima de metall que s’introdueix en un eix de ferro, eix també de l’helicoide que dibuixa l’escala i que contorneja la barana. La corporeïtat del graó estableix la mida de la contrapetja. Quan s’ha d’instal·lar una escala a un interior, atesa la gran diferència d’alçades entre els nivells a unir que hi pot haver-hi a les cases, es talla l’eix a la mida necessària i se serveixen tants graons com cal cada vegada. D’aquesta manera es poden comptar perfectament les unitats necessàries, és a dir, la quantitat de graons que calen, i adaptar l’ànima a l’alçada concreta. La peça que consta a la col·lecció és un fragment de 3 graons, fabricat especialment per ser exposat al museu, i això posa de manifest l’estructura modular de l’escala i fins a quin punt la fabricació respecta el criteri de disseny. Fins ara, l’escala s’ha instal·lat en molts llocs diferents. Com molts dels dissenys de Miguel Milá és totalment versàtil i es pot posar tant en una casa de poble de la qual es vulgui conservar el caràcter rural, tradicional, o en una casa d’estiueig de nova planta projectada d’acord amb els plantejaments més moderns. Tampoc no hi ha res, ni en l’aparença formal ni en el purisme de l’estil, que impedeixi instal·lar-la en un pis de ciutat. Probablement per això, M-57 no s’ha deixat de fabricar des que se’n va iniciar la producció a Polinax el 1975. Traslladada la concessió a DAE, SA, el 1989, actualment es fabrica en diversos acabats. Les dades tècniques són: fabricació en tres diàmetres estàndard, de 120, 140 i 160 cm; les variants quant a materials dels graons són fusta d’iroco, moqueta, goma i xapa estampada; i que els graons estan fixats amb caragols a l’eix ànima central. Hi ha hagut un redisseny d’aquesta escala, obra de Miguel i Leopoldo Milá, M/90, en el qual l’estructura es d’acer pintat mentre que la variant d’acabats es manté. En conjunt, l’èxit ha estat tal que han aparegut al mercat imitacions diverses, com la que es ven amb el nom de Balaguer, un plagi de l’original. A part de la versatilitat, se n’ha destacat la transparència dels elements de suport, els quals, encara que reduïts a la mínima expressió, són prou visibles perquè es vegin sòlids i semblin segurs. També s’ha dit que el conjunt està “enginyosament” dissenyat; ara bé, l’enginy aquí depèn en gran part de la simplicitat de la forma, els elements i el conjunt, i de la bellesa del perfil que dibuixa la barana, de manera que més que enginyós es pot dir que és un disseny molt intel•ligent. <div>Aquesta escala va ser selecció als premis Delta del 1975 atorgats per l’ADI FAD de Barcelona.</div><div>Anna Calvera</div>