Tatú
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | llum de taula, llum de paret |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Tatú |
| Autors / participants |
Ricard Sala, André / disseny Santa & Cole, Ediciones de Diseño / producció / Barcelona: a partir de 2019 Metalarte / producció / Sant Joan Despí, Barcelona: 1971 - 1976 |
| Lloc d’execució | Sant Joan Despí |
| Datació | 1971 |
| Dimensions | 25 x 9 x 20 cm |
| Material | poliestirè |
| Ingrés | donació, 1996 |
| Número registre | MADB 136009 |
Descripció
Tatú és un llum de plàstic format per quatre cossos articulats, cilíndrics i amb el mateix diàmetre: la base, que conté l'interruptor i el cable, i tres colzes, l'últim dels quals incorpora la làmpada. El joc de les tres articulacions permet variar l'altura i orientació de la font de llum sense perdre estabilitat. Originalment es va pensar com un llum de tauleta de nit, amb un feix de llum intens i concentrat destinat a llegir al llit, però se li van donar altres aplicacions, com el de llum de paret. El nom Tatú fa explicita la inspiració zoomòrfica de l'objecte, ja que l'armadillo sud-americà està recobert d'una dura cuirassa articulada i es replega sobre si mateix, com pot fer el llum. Tatú és un llum que respon als estils que van començar a dominar el panorama del disseny als anys setanta, i per la forma i els colors (es va fabricar en blanc, negre, vermell i groc) s'associa a l'estètica pop. Es presenta com un objecte mòbil i juganer amb una certa similitud a un periscopi de submarí (el film dels Beatles "Yellow Submarine" de 1968, amb dibuixos animats de Heinz Edelmann, va elevar el submarí a la categoria de símbol pop). Així mateix se li ha atribuït un "valor de "gadget" [...] molt abans que aquest concepte es difongués". Tatú, amb la seva aparença de colzes de tub d'instal·lacions pintats, s'adiu també amb els nous motius decoratius que donaran als espais domèstics de la dècada dels setanta un aspecte desimbolt i juvenil. Barcelona va participar d'aquella renovació que provenia del pop anglès o del nou disseny italià i que, d'alguna manera, el llum Tatú feia seu. Per això, malgrat que André Ricard hagi refusat diverses vegades qualsevol adscripció a tendències del moment, un dels valors d'aquest disseny consisteix, precisament, a haver participat d'aquestes noves, i temporals, inspiracions estètiques. El llum Tatú va ser escollit per formar part de la selecció de l'ADI/FAD de Barcelona. el 1971. Oriol Pibernat (Maria José Balcells, documentació)
Història de l’objecte
Premis: Selecció Premis Delta, 1971, ADI FAD, Barcelona
Bibliografia
Capella, J., Larrea, Q. (1991). Nuevo diseño español. Barcelona: Gustavo Gili SA, 56
Cárdenas, M. (1997). Metalarte. Diseño interior, 61, 146-148
André Ricard. El peso de la experiencia (1995). Diseño interior, 42, 100-101
Suárez, M. (1998). Entrevista. André Ricard. Experimenta, 20, p.87-94
Capella, J., Buti, A. (2005). 300% Spanish design. Barcelona: Electa, 140
