Saltar al contingut

Tatú

Tornar al llistat
Tatú
Nom de l’objecte llum de taula, llum de paret
Títol / Nom propi Tatú
Autors / participants Ricard Sala, André / disseny
Santa & Cole, Ediciones de Diseño / producció / Barcelona: a partir de 2019
Metalarte / producció / Sant Joan Despí, Barcelona: 1971 - 1976
Lloc d’execució Sant Joan Despí
Datació 1971
Dimensions 25 x 9 x 20 cm
Material poliestirè
Ingrés donació, 1996
Número registre MADB 136009

Descripció

Tatú és un llum de plàstic format per quatre cossos articulats, cilíndrics i amb el mateix diàmetre: la base, que conté l'interruptor i el cable, i tres colzes, l'últim dels quals incorpora la làmpada. El joc de les tres articulacions permet variar l'altura i orientació de la font de llum sense perdre estabilitat. Originalment es va pensar com un llum de tauleta de nit, amb un feix de llum intens i concentrat destinat a llegir al llit, però se li van donar altres aplicacions, com el de llum de paret. El nom Tatú fa explicita la inspiració zoomòrfica de l'objecte, ja que l'armadillo sud-americà està recobert d'una dura cuirassa articulada i es replega sobre si mateix, com pot fer el llum. Tatú és un llum que respon als estils que van començar a dominar el panorama del disseny als anys setanta, i per la forma i els colors (es va fabricar en blanc, negre, vermell i groc) s'associa a l'estètica pop. Es presenta com un objecte mòbil i juganer amb una certa similitud a un periscopi de submarí (el film dels Beatles "Yellow Submarine" de 1968, amb dibuixos animats de Heinz Edelmann, va elevar el submarí a la categoria de símbol pop). Així mateix se li ha atribuït un "valor de "gadget" [...] molt abans que aquest concepte es difongués". Tatú, amb la seva aparença de colzes de tub d'instal·lacions pintats, s'adiu també amb els nous motius decoratius que donaran als espais domèstics de la dècada dels setanta un aspecte desimbolt i juvenil. Barcelona va participar d'aquella renovació que provenia del pop anglès o del nou disseny italià i que, d'alguna manera, el llum Tatú feia seu. Per això, malgrat que André Ricard hagi refusat diverses vegades qualsevol adscripció a tendències del moment, un dels valors d'aquest disseny consisteix, precisament, a haver participat d'aquestes noves, i temporals, inspiracions estètiques. El llum Tatú va ser escollit per formar part de la selecció de l'ADI/FAD de Barcelona. el 1971. Oriol Pibernat (Maria José Balcells, documentació)

Història de l’objecte

Premis: Selecció Premis Delta, 1971, ADI FAD, Barcelona

Bibliografia

Ricard, André. André Ricard: diseño industrial [catàleg d'exposició] (2000). Santander: Fundación Marcelino Botín, 44

Ricard, A. (1994). André Ricard, disseñador: conversaciones con José Corredor-Matheos. Barcelona: Ediciones del Serbal, 88

Capella, J., Larrea, Q. (1991). Nuevo diseño español. Barcelona: Gustavo Gili SA, 56

Cárdenas, M. (1997). Metalarte. Diseño interior, 61, 146-148

André Ricard: el disseny del quotidià [catàleg d'exposició] (1999). Barcelona: Fundació Joan Miró, 60

Dia disseny. Tot allò que vostè pot trobar durant un dia: 22 octubre- 15 de novembre, Palau Solleric [catàleg d'exposició] (1986). Palma de Mallorca: Ajuntament de Palma de Mallorca, 38

Capella, J., Giralt-Miracle, D., Larrea, Q. (1998). Diseño industrial en España [catàleg d'exposició]. Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, 227

André Ricard. El peso de la experiencia (1995). Diseño interior, 42, 100-101

Giralt-Miracle, D. (1972). El disseny industrial. Dins L'art català contemporani. Barcelona: Proa, 393

Lámpara Tatú (1972). Hogares modernos: la revista de la decoración, el mueble y la arquitectura, 74, p.26-28

Mañá, J. (1972). Selección de diseños del centro informativo del ADI FAD". Hogares modernos: la revista de la decoración, el mueble y la arquitectura, 65, p.56-60

Premios Nacionales de Diseño: 1987 (1989). Barcelona: Fundación BCD, Instituto de la Pequeña y la Mediana Empresa IMPI, 64-65

Una reflexión ante el "boom" del diseño (1985). De diseño: revista ilustrada de diseño industrial, decoración, grafismo, arte, moda, 4, p. 22-23

Suárez, M. (1998). Entrevista. André Ricard. Experimenta, 20, p.87-94

Capella, J., Buti, A. (2005). 300% Spanish design. Barcelona: Electa, 140

Del món al museu. Disseny de producte, patrimoni cultural. Museu del Disseny. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2014. 978-84-9850-617-4., 30

Tatú