Tecla

Descripció

El penjador Tecla, dissenyat el 1978 per encàrrec de l'editora d'equipament per a l'hàbitat BD, està constituït bàsicament per una peça metàl·lica que actua com a estructura de suport i una carcassa d'alumini extrudit que configura una barra continua i que incorpora unes tecles mòbils, de plàstic ABS, que són les que fan pròpiament de penjador. La llargada es de 60 cm, amb 4 tecles, o de 90 cm, amb 6 tecles. La idea d'aquest disseny respon tant a un argument pràctic com decoratiu. La linealitat de la barra del penjador permet acoblar diferents mòduls mantenint l'aspecte d'un únic objecte. Es transforma, així, en una renglera de penjadors contínua que es modula segons les necessitats d'ús i les possibilitats de l'espai. Alhora, el ganxo de penjar funciona com una tecla mòbil adherida a la barra que l'usuari situa en posició perpendicular solament quan aquesta ha d’aguantar algun objecte. L'enginy dissenyat per Ricard vol resoldre la integració del penjador en els espais més diversos, i ho fa apel·lant a la discreció formal i a l'abstracció. El penjador, de fet, desapareix "en benefici", com diu Pep Bonet, arquitecte i membre de l'empresa editora, "d'una linealitat ornamental que manté les seves prestacions camuflades mentre no ens fan falta". En certa manera, aquesta linealitat del penjador Tecla recorda els penjadors dels habitatges Shakers. En aquella comunitat nord-americana del XIX, uns penjadors continus recorrien tot el perímetre de la sala i servien no sols per penjar-hi la roba sinó també cadires i altres estris quan no eren usats. L'austeritat i el funcionalisme d'aquelles solucions sovint han inspirat el disseny modern. En tot cas, és un fet que el penjador Tecla respon a algunes de les preocupacions més característiques del disseny modern: la integració de complements en l'espai arquitectònic sense alterar-lo substancialment, l'abstracció decorativa, la modulabilitat dels elements, i l'argument funcional com a font de noves resolucions d'objectes. El penjador Tecla va ser seleccionat per als premis Delta de l’ADI/FAD el 1979. Oriol Pibernat