S 5

Descripció

Cadira de braços realitzada amb llistons massissos de fusta de roure de secció quadrada. La seva amplada respon a la configuració de butaca i la seva solidesa estructural permet eliminar el travesser davanter. El seient de cuir va tibat i encaixat al voltant del marc del seient. El respatller consisteix en una simple banda de cuir enfilada als muntants de darrere tallats en secció octagonal a la part superior. Aquest seient és una versió actualitzada de les populars cadires "de frare" que durant segles van moblar cases i palaus. Eren seients funcionals, austers i duradors que proporcionaven un cert confort amb un mínim de manteniment. La linialitat i verticalitat d'aquest antecessor s'adeia molt bé tant amb la filosofia de disseny de Casablancas com amb la maquinària de què disposaven els seus tallers, preparats en principi per al tall i encolada de peça plana. Aquest model va tenir un gran èxit i s’hi van moblar dos hotels a Andorra i Llesuí. Aquest fet té a veure amb la popularitat que van assolir els mobles de Casablancas a les zones de muntanya on eren d'adquisició obligada per a la segona residència. La construcció en fusta i l'aprofitament de l'espai que aquest tipus d'habitatges requereix feia que classes socials amb poder adquisitiu, que decoraven la seva residència urbana amb estils històrics tradicionals, estiguessin disposades a fer concessions a la modernitat a l'hora d'equipar el lloc de vacances. Aquesta és l'escletxa per on el moble modern va penetrar en uns sectors habitualment conservadors en matèria de gust. Com observa Casablancas, aquesta curiosa dissociació no era exclusivament un fenomen català, sinó que s'estenia a altres zones de la península, com per exemple Madrid i el País Basc, llocs on durant els anys setanta els seus mobles van gaudir d'una gran èxit comercial. Isabel Campi