Pluto

Descripció

L'interès d'aquest tamboret radica essencialment en la solució de la pota, que pot servir tant per fer mobles de seient com taules. És d'una sola peça d'alumini de fosa i dibuixa un perfil que en arribar a la part superior gira noranta graus i s'obre com si fos un ventall que allotja tres cargols: això permet una àmplia superfície de contacte amb el pla horitzontal i una subjecció excel•lent. Aquest perfil contraresta per si mateix les forces de flexió i torsió tan difícils de resoldre en els seients i les taules, i s'insereix just en els quatre angles del sobre, de manera que deixa la part de sota totalment lliure d'impediments. La força d'aquest element elimina totalment la necessitat de travessers. En el cas del tamboret l'anella inferior només serveix per posar-hi el peus. Històricament el problema bàsic del mobiliari ha estat la resolució del nexe d'unió entre les superfícies horitzontals i les verticals. Per tant les investigacions per trobar la solució d’una pota d'ús universal no són noves. El 1954 Alvar Aalto va desenvolupar-ne una amb cinc perfils de fusta que un cop encolats formaven una secció que a l'extrem superior girava i s'obria perpendicularment com un ventall. Aquesta pota va ser utilitzada en la construcció de tamborets i taules de petit tamany. Des d'un plantejament estrictament funcional, Carreras retroba trenta-set anys més tard la mateixa solució estructural però amb una tecnologia radicalment diferent. L'alumini de fosa permet fer la pota d'una sola peça i a partir d'un sol motlle, de manera que elimina els costosos processos artesanals de la versió d'Aalto. Un disseny tan versàtil amb una solució estructuralment tan idònia i un material tan en voga els anys vuitanta-noranta com és l'alumini de fosa estava destinat a tenir un gran èxit comercial. Però per desgràcia no va ser així. L'empresa Grupte va plegar al cap de poc temps d'iniciar-se’n la producció i en van sortir poques peces al mercat. Isabel Campi