safata de glaçons

Descripció

La safata de glaçons és un disseny de l’equip de treball de l’enginyer Manuel Jalón Corominas, reconegut dissenyador del pal de fregar i el cubell escorredor a Espanya als anys cinquanta. La investigació que aquest equip va realitzar aleshores en el camp de les propietats mecàniques i químiques dels plàstics per obtenir un cubell de fregar econòmic i resistent va donar lloc a múltiples aplicacions d’aquests materials en el món dels objectes. Aquest és el cas de la safata de glaçons, com també d’un altre gran disseny d’aquest equip, la xeringa d’un sol ús. El projecte de la nova safata de glaçons havia de resoldre els dos problemes que habitualment planteja aquest objecte: l’extracció dels glaçons i l’emmagatzematge de diverses unitats, buides o bé plenes d’aigua. Per a la fabricació es va utilitzar un tipus de plàstic d’elasticitat i resistència elevada, amb un component antiadherent que facilita el lliscament dels glaçons. El producte resultant permet extreure els glaçons amb un simple moviment de torsió de la safata, sense que calgui col•locar-la sota l’aixeta o esperar que es comencin a fondre. L’altra gran innovació d’aquest disseny és la geometria, que consisteix en una distribució asimètrica dels dotze forats. Això permet l’emmagatzematge de les safates buides en un espai mínim, encaixant-les pels buits, i també apilar les que estan plenes d’aigua sense que vessin, si es col•loquen capiculades perquè els forats no coincideixin. A la safata també hi ha unes ranures en el perímetre superior perquè l’aigua es reparteixi uniformement entre els forats adjacents. Aquest objecte va tenir un gran èxit comercial en el moment del llançament al mercat, ja que era un producte pràctic i alhora molt econòmic. A partir de l’any 1995 se’n va començar a comercialitzar també un nou model que, amb una geometria totalment irregular, permet obtenir tots els glaçons de formes diferents. Els dos models s’exporten actualment per tot Europa, cosa que suposa una producció anual de gairebé mig milió d’unitats. Laura Gil