San Remo

Descripció

Conjunt de butaca i reposapeus la part estructural dels quals és bastant convencional i està construïda amb fusta de faig de Iugoslàvia lacada. L'interès d'aquest conjunt es troba en la facilitat de posar i treure els coixins i de reentapissar-los, cosa que li dóna llarga vida. Uns foradets sota l'entapissat permeten la sortida d'aire en seure, de manera que s'eviten comprometedors sorolls. Les molles no són les tradicionals metàl·liques emprades en tapisseria, sinó que són del tipus de cingla elàstica, i això fa que la butaca sigui molt lleugera. És, sens dubte, un conjunt dissenyat per proporcionar relax i confort: les proporcions de la butaca, força més ampla i baixa que els models d'orelles convencionals, té com a objectiu no deixar que l'usuari quedi "encaixat" al seient, presoner de l'ergonomia, i permetre-li un ampli ventall de moviments. El respatller és més aviat baix i no pretén sobrepassar el nivell del cap, ja que per sostenir-lo n'hi ha prou que arribi al clatell. El reposapeus és baix i rectangular. De fet els seients confortables de les grans marques italianes eren força coneguts a Barcelona a través de les revistes i les distribuïdores, però a la pràctica els preus n'eren prohibitius. Com molts dissenyadors-interioristes Rafael Carreras va detectar un buit en el mercat de mobiliari que va saber omplir adequadament amb un producte de qualitat que s'oferia a un preu raonable. L'ajut de l'empresari Mario Caballero, tapisser d'ofici, va ser inestimable per resoldre l'encoixinat i l'entapissat. La idoneïtat d'aquesta peça es demostra per la llarga vida comercial, ja que ha estat vint anys al mercat i podria haver-n'hi estat més si no se n'hagués interromput la producció a causa de la suspensió de pagaments de l'empresa. Va ser Selecció als premis Delta 1964 de l'ADIFAD de Barcelona. La butaca i el reposapeus San Remo va canviar el seu títol quan l'empresa productora va esdevenir MYC Gavina i va agafar el nom de model 1147. Isabel Campi