agulla (eina de penetració), xeringa

Descripció

La xeringa estèril d’un sol ús és una innovació desenvolupada entre els anys 1973 i 1978 per l’equip que dirigia l’enginyer aeronàutic Manuel Jalón. El treball d’investigació es va iniciar el 1973, any en què la crisi del petroli va provocar un augment considerable del preu del plàstic. Es van analitzar les xeringues existents: nord-americanes, japoneses, alemanyes i suïsses, així com els processos de producció corresponents. Al cap de cinc anys es llançava la nova xeringa al mercat. L’èxit comercial ha estat extraordinari i actualment ja porta més de vint anys com a líder en el mercat mundial. Es tracta d’una xeringa de dues peces, el tub i l’èmbol, sense junta d’estanquitat de cautxú. Les millores que ofereix la nova xeringa afecten la visibilitat de la dosificació, que s’aconsegueix amb un control superior de la precisió del gravat, la transparència del cilindre i l’opacitat de l’èmbol. També ofereix un lliscament de l’èmbol més suau i és més còmode, ja que té les arestes arrodonides i més espai per als dits per facilitar-ne l’extracció. D’altra banda redueix considerablement els costos de producció i ofereix la possibilitat de destruir-se fàcilment després d’utilitzar-la, trencant l’èmbol amb l’ajuda del tub, fet que s’ha convertit en una mesura higiènica decisiva. La xeringa pot tenir el broc prim o gruixut, concèntric (MADB 135941, MADB 135942 i MADB 135943) o excèntric. En aquest cas la dosi que s’aplica és més exacta (MADB 135780, MADB 135939 i MADB 135940). En el procés de fabricació es va reduir el gruix del plàstic de 0,8 mm a 0,6 mm i es va optimitzar la fluïdesa del material en els motlles. Aquests progressos van ser possibles gràcies a les millores en la construcció dels motlles i sobretot al major control sobre el procés de construcció i el nou sistema de gestió de qualitat. També els mateixos autors i la mateixa empresa, com a continuació de la seva recerca, van innovar l’agulla estèril d’un sol ús, i van obtenir un producte de tres bisells menys dolorós. Per a la fabricació de la nova xeringa es van haver de realitzar més de cent innovacions tecnològiques que van portar l’empresa Fabersanitas a la instal·lació de noves i revolucionàries naus de producció arreu del món per a altres empreses. Aquesta empresa va ocupar tant a Espanya com a Europa, una posició de lideratge i va arribar a produir el 1986 dos-cents milions d’unitats l’any mentre que el 1997 s’havien fabricat a tot el món més de vint-i-cinc mil milions d’unitats. Tot i que Fabersanitas va haver de tancar la fàbrica de Fraga el 1995, la seva tecnologia es continua utilitzant i el producte, dissenyat per Jalón i el seu equip, encara es fabrica en altres companyies de diversos llocs del món, com ara Rússia, Bangkok o la Xina. Existeixen xeringues de diversos cubicatges, però els exemplars que es troben al museu són els següents: 2 ml (MADB 135941 i MADB 135943), 5 ml (MADB 135780 i MADB 135942), 10 ml (MADB 135940) i 20 ml (MADB 135939). La repercussió social que ha tingut aquest producte ha estat importantíssima i constitueix un molt bon exemple de les possibilitats que ofereix el disseny industrial de millorar les prestacions dels objectes que ens envolten. Laura Gil (Oriol Pibernat, documentació)