capçal de llit

Descripció

Aquest pòster que simula un capçal de llit, està format per una base rígida de cartó ondulat. Sobre el suport, s'ha imprès una fotografia de molta qualitat d'un capçal de llit d'Olot, amb un dibuix central amb motius religiosos. Als anys setanta un sector representatiu del disseny espanyol comença a qüestionar-se els recursos formals i expressius que s'estan emprant, i a criticar l'estancament d'aquesta disciplina, que basava les seves produccions en models correctes reiterativament utilitzats. Es reivindicava l'experimentació tant formal com conceptual per buscar noves idees, formes i símbols que renovessin el disseny industrial que es feia. Amb aquesta intenció es convocà la mostra "Disueño" -paral·lelament als tradicionals premis Delta-, que comprenia obres on es reflectia aquesta nostàlgia per la fantasia, la voluntat experimental o simplement les ganes de restar importància a la funcionalitat, gairebé fent de l'objecte un acudit. En aquest context neix el pòster Capçal de Llit. El capçal és un element present a tots els dormitoris, d'utilitat discutible però amb una forta càrrega simbòlica i decorativa. L'objecte de decoració es redueix a una imatge, com un pòster, evidentment molt econòmic, i que resol a la perfecció les necessitats iconogràfiques de l'usuari. El cartó rígid és el suport per aquest símbol, un capçal de llit de l'escola d'Olot, un tipus de capçal tradicional i molt conegut. Al segle XVIII l'imaginari religiós tenia com a principal punt de producció Olot (amb producció de figures de pessebre i escultures), d'on alhora havia sorgit un estil decoratiu propi conegut com a dormitoris d'Olot. Aquests mobles eren de fusta pintada amb colors vius que reproduïen imatges religioses sobre capçals de llit, calaixeres o tocadors, de manera que totes les peces del dormitori formaven un conjunt. Aquests mateixos plantejaments (crear una ficció a partir de la reproducció a mida real d'un disseny ja existent) els trobem en dos productes més que es van presentar i produir al mateix temps: una llar de foc i una cadira. El primer era una reproducció, realitzada per Òscar Tusquets i Lluís Clotet, aleshores membres de l'Studi Per, de la llar de foc de la Casa Navas de Domènech i Montaner (1901). La llar de foc, especialment a les ciutats, era un objecte simbòlic, que tothom volia tenir a casa però que no es feia servir. Així neix una llar de foc també de cartó, que amb la voluntat de reproduir el simbolisme de l'objecte original i l'ús real que es fa de les llars de foc, perd la possibilitat de funcionar com a tal i només queda com a objecte decoratiu i com a lleixa on col·locar-hi objectes, fotografies, etc. Així, malgrat la simplificació fins al límit dels materials i la forma, conserva el caràcter simbòlic de la llar, lloc de reunió familiar al centre de la casa. Pel que fa a la cadira, es tractava d'una rèplica, en cartó i acetat, d'una de les famoses cadires de Mackintosh, en aquest cas "redissenyada" per Pep Bonet, un altre membre de l'Studi Per. Tant la cadira com Capçal de Llit eren plenament funcionals i el seu cost era mínim (577 i 200 pessetes respectivament), sobretot en comparació amb les peces tradicionals de fusta. El seu èxit comercial es va veure limitat a la producció que se'n va fer, que va ser de dues-centes peces en el cas de Capçal de Llit. Malgrat tot, els mateixos dissenyadors, que alhora eren els productors, en la memòria sobre els productes apuntaven que aquests eren els únics dissenys dels quals podien fer produccions des de 100 fins a 10.000 unitats en el termini d'una setmana. Oriol Suarez