Super T
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | ploma estilogràfica |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Super T |
| Autors / participants |
Portús Ribas, Manuel / disseny Super T / producció / Torelló, Barcelona: 1960 - 1971 |
| Lloc d’execució | Torelló |
| Datació | 1960 |
| Dimensions | 14 cm |
| Material |
acer cel·luloide or |
| Ingrés | donació Joan Llusà d'Abadal, Maria Vallès, 1995 |
| Número registre | MADB 135808 |
Descripció
<div>La fàbrica Super T fundada per Manuel Portús Ribas a Torelló cap a 1942 és un bon exemple d’aquella mena d’empreses nascudes durant la fase més fosca de la postguerra i que van aprofitar la situació d’aïllament en què es trobava l’economia del país per fabricar aquells articles de consum que, abans de la guerra, s’importaven. Els estris d’escriure i el material d’oficina van ser un sector afavorit per la situació. </div><div>Com ha posat de manifest José M. Faerna, director de la revista Diseño Interior, la fabricació d’estilogràfiques constitueix una activitat molt especial dins el sector secundari. Sempre s’ha mogut entre dos pols: la indústria en sentit estricte, que exigeix innovació i inversió tecnològica per millorar els processos de producció, i l’artesania de precisió, per a la confecció de plomins i alguns acabats dels cossos. Tan bon punt se’n va resoldre el funcionament, com el procediment de càrrega, un dipòsit de tinta que no vessés i l’entintat regular del plomí (són les innovacions de les dècades dels vint i trenta), l’estilogràfica va tenir ben definits els seus trets principals. A finals de la dècada dels vint ja era un objecte clarament personalitzat, element d’expressió individual que podia vehicular perfectament els models i les expressions del luxe personal a través del seu aspecte. Per això, les plomes estilogràfiques –com els flascons de perfum, els portacigarretes, les carteres i moneders o els estris de maquillatge– van quedar col·locades en aquella classe d’objectes on l’art-déco dominava i, com a tals, han quedat al marge de la història i les preocupacions del disseny industrial pròpiament dit. Són uns objectes, doncs, que, malgrat haver estar fabricats amb mentalitat de gran indústria, mantenen el caràcter d’art decorativa moderna, cosa que reforcen tant els materials emprats com el recurs a processos de producció artesana. Materials tan nobles com l’or i la plata conviuen perfectament amb diversos tipus de plàstic –cel·luloide, baquelita, plexiglàs– adoptats per a la fabricació de cossos i altres components a mesura que sorgien. </div><div>Quan Manuel Portús va iniciar la fabricació de plomes estilogràfiques va voler fer un article de luxe. Per això, l’or és el material dominant des del plomí fins al clip i el caputxó. Ricardo Gurina, competidor seu, explicava aquesta política empresarial en els següents termes: “Portús va pretendre crear unes peces d’alt nivell, qualitat i prestigi. Sense por del fracàs els va aplicar el preu alt que els corresponia i va aconseguir un mercat important dins un nivell, competint amb les marques més importants del món. La fina sensibilitat del Sr. Portús i la cura que posava en tots els detalls que rodejaven els seus productes van ser el que els va fer triomfar.” De fet, se’n van vendre moltes malgrat ser molt cares: valien unes dues-centes pessetes a la dècada dels cinquanta, mentre que el 1968 ja valien 368 pessetes. Portús va incrementar el prestigi de les seves estilogràfiques incorporant el valor de la durabilitat, un argument fàcil d’entendre en un mercat paupèrrim com l’espanyol. La garantia durava tota la vida: qualsevol reparació, hagués passat el temps que hagués passat des de l’adquisició, era sempre de franc. </div><div>La primera Super T va sortir al mercat el 1943, el model 40, el 1952 sortia Super T Gester, mentre que el 1955 apareixia Super T 60. També n’hi va haver una de més modesta, 20, comercialitzada als anys cinquanta, que tenia el caputxó de color negre combinat amb acer brillant i estava clarament inspirada en la Waterman llavors de moda. El model 40 tenia el cos negre, primer d’ebonita i després de cel·luloide, i el caputxó xapat d’or. El 60 era tot xapat d’or –el 1957, per exemple, valia 605,50 pessetes. A tots els models, els plomíns eren d’or i estaven molt amagats dins l’agafador, seguint l’exemple de Parker 51. Pel que fa al cos, totes eren aerodinàmiques com Parker 51, el referent de l’elegància en el disseny de plomes de l’època.</div><div>El 1960, Portús va variar el catàleg i va concentrar els esforços en un únic model, Super T, que va presentar a la primera edició dels premis Delta de l’ADI/FAD. L’arquitecte i dissenyador Rafael Marquina redissenyava llavors la façana de la fàbrica de Torelló i va animar Manuel Portús a presentar-s’hi. Aquella edició pretenia localitzar els productes industrials que ja existien i que destacaven per la cura en el disseny. Super T va obtenir vint-i-quatre vots pels motius següents: “La novetat des del punt de vista del disseny consisteix en el fet que se suprimeix la unió tradicionalment existent entre l’embocadura, és a dir, la part on s’allotja el plomí, i la resta de la ploma. Això permet que el disseny exterior s’obtingui d’un sol traç radial. És a dir, amb un sol punt de gir i no amb uns quants com fins ara es feia. A més, està proveïda d’un nou tipus de control d’ompliment del dipòsit.” Havien aparegut els cartutxos de tinta i totes les estilogràfiques s’adaptaven al nou procediment. </div><div>Super T dels anys seixanta tenia el cos de cel·luloide i era de diversos colors. La peça que hi ha al museu és verda. El culotte del cos seguia sent rodó, fidel a les formes aerodinàmiques, tot i que, com destacaven a l’ADI/FAD, el perfil global havia simplificat molt la línia. la volandera d’acer era molt subtil, de menys d’1 mm. Quant al plomí, la referència a Parker 51 havia desaparegut totalment. Al nou model, el plomí és complet; fins i tot és l’element que porta la marca, un escut gravat, marca de l’empresa, i una T en pal sec. El caputxó estriat i el clip segueixen sent xapats d’or. En el disseny del clip s’aprecia molt bé la geometrització de les formes destacada per l’ADI/FAD. Dos petits perfils paral·lels dibuixen la corba d’unió amb el caputxó i es pleguen per fer la pinça. Que el caputxó acabi en un botó negre que el secciona és una concessió a les tendències del moment imposades per Parker 45, la primera ploma amb càrrega de cartutxos que va marcar la fi de l’estil streamline.</div><div>Anna Calvera</div>
Història de l’objecte
Premis: Delta d'Or, 1961, ADI/FAD, Barcelona.
Bibliografia
ADI FAD (1961). Barcelona: ADI/FAD
Todos los Premios Delta de ADI FAD (1989). Ardi, 11, 196-199
Celdrán, P. (1995). Historia de las cosas. Madrid: Ediciones del Prado, 280-281
Corredor-Matheos, J. (1997). El disseny industrial. Dins Disseny, vestit, moneda i medalles (p.11-81). Barcelona: L'Isard, 32
Exposición ADI / FAD. Cuadernos de arquitectura. (1961), 46, p.33-37
II Exposición de diseño industrial en España (1970). Madrid: Exco, Ministerio de la Vivienda, Dirección General de Arquitectura, 10
Gurina Pérez, R. (1993). Reviviendo páginas históricas en torno a la pluma estilográfica de fabricación española. La Papelería, 55, 18
25 años de diseño industrial: los Premios Delta (1986). Barcelona: Gustavo Gili, SA, ADI FAD, 22