taula
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | taula |
|---|---|
| Autors / participants |
Milá, Miguel (1931 - 2024) / disseny Santa & Cole, Ediciones de Diseño / producció / Barcelona: a partir de 1999 Gres / producció / Barcelona: 1962-1998 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1962 |
| Dimensions | 38 x 100 x 69 cm |
| Material |
ferro llautó vidre |
| Material / tècnica | ferro, llautó i vidre |
| Ingrés | donació Gres SA, 1994 |
| Número registre | MADB 135600 |
Descripció
L'evolució de la taula supletòria ha estat paral·lela a la de la sala d'estar, però és a l'interior contemporani que la taula s'ha abaixat més que no pas s'ha empetit i ha passat a ocupar el centre de l'espai. En algun llibre de costums se suggereix que la difusió i l'èxit de la taula baixa és conseqüència de la irrupció i el triomf del tresillo a totes aquelles cases que han vist com minvava l'espai. La tipologia del moble la marca llavors l'alçada: segons Miguel Milá, ha de ser prou alta per permetre estirar-hi les cames a sota quan s'està assegut en una butaca. Quan la tipologia d'un moble és clara però la funció és més aviat indeterminada, i les condicions d'ús són més aviat imprevisibles, el procés de disseny s'inverteix i l'objecte deixa de mirar al seu voltant, cap enfora, i s'adreça a si mateix. Els motius per emprendre un disseny poden ser sempre molts i molt diferents, però, en casos com aquest, el llenguatge dels materials o la geometria derivada de la tipologia és un criteri; l'altre pot ser voler matisar la funció possible. En aquest cas, Miguel Milá va voler fer una taula que permetés veure què hi ha a sota, tal com s'explica a les fotografies que la promocionen. Calia doncs fer un objecte amb entitat però transparent. El pla horitzontal, el sobre, és de vidre transparent encara que una mica enfosquit, aquest petit canvi de color que permet veure la línia que dibuixa el contorn de la taula i delimitar l'espai que ocupa. Tot el joc expressiu de l'objecte, doncs, depèn del suport. El concepte de disseny combina el dibuix geomètric que componen les línies dels caires amb la visió dels plans verticals de les potes. L'estructura està formada per un perfil rectangular i molt prim de ferro pintat de negre, soldat als caires dibuixant els eixos interiors de dos triangles equilàters, i que s'encasta dins els perfils de llautó de les potes, que són dos, tot plegat collat amb visos també cromats. L'efecte de conjunt depèn en gran part del contrast dels acabats dels materials constructius. Miguel Milá explica que va fer aquest disseny perquè un germà seu li va demanar una taula que es pogués posar a sobre d'una catifa que li agradava molt sense tapar-la. Aquest en va ser el primer prototip. Una magnífica fotografia de Xavier Miserachs publicada per Albert Bastardes a Serra d'Or prova que almenys un prototip de la taula ja existia tan aviat com el 1960. La fase de presentació i promoció del nou disseny no es va iniciar fins a 1962, any en que es va presentar als premis Delta. Per això, malgrat que el projecte data almenys de 1960, la data de producció és el 1962, atès que els premis Delta només es concedeixen a objectes que hagin entrat en producció durant l'any de la convocatòria. És el criteri determinant per considerar-los veritables dissenys, i no mers projectes o declaracions d'intencions. Anna Calvera
Història de l’objecte
Premis: Delta de Plata, 1963, ADI FAD, Barcelona.
Bibliografia
Capella, J., Larrea, Q. (1991). Nuevo diseño español. Barcelona: Gustavo Gili SA, 46,51
Marquina, R. (1964). Deltas ADI FAD 1964. Cuadernos de arquitectura, 58, p. 37-41
Milá, M. (1979). Blanco y teka para ordenar un espacio. On Diseño, 7, p. 12-16