S 6
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | cadira |
|---|---|
| Títol / Nom propi | S 6 |
| Autors / participants |
Casablancas Muntañola, Jordi (1940 - 2001) / disseny Mobles i Decoració Casablancas / producció / Esparraguera, Barcelona: 1966-c.1983 |
| Lloc d’execució | Esparreguera |
| Datació | 1966 |
| Dimensions | 75 x 45 x 44.8 cm |
| Material | faig (fusta) |
| Ingrés | donació Jordi Casablancas Muntañola, 1995 |
| Número registre | MADB 135720 |
Descripció
Cadira construïda a base de llistons rectes de fusta de faig de secció quadrada o rectangular. Només els frontals del seient i el respatller fan una lleugera curvatura. Aquesta configuració té molt a veure amb els sistemes productius de què disposava l'empresa. Mobles i Decoració Casablancas tenia un ampli catàleg de mobles componibles que es construïen a partir d'elements plans modulars. Aquest concepte de "sistema" era innovador i tenia molts avantatges ja que permetia la creació d'una gran varietat de models a partir d'elements simples. L'únic problema eren les cadires, una peça que per la seva funció específica i el seu component escultòric escapa per definició a aquesta mena de sistemes. Com que en aquella època no hi havia en el mercat una oferta interessant de cadires que complementés adequadament les sèries de mobiliari, l'empresa va decidir d'incloure'n en el catàleg. De tota manera, la tecnologia de què disposava, més orientada al treball del taulell pla, no propiciava gaire els experiments formals i la construcció de curvatures que requereix la producció cadiraire. El fet que els seients de Casablancas tinguin un aspecte exageradament rectilini no s'ha d'interpretar com una obsessió racionalista, sinó que respon, com hem dit, a condicionants de tipus tecnològic i productiu. A partir dels anys vuitanta l'oferta de seients disponibles al mercat augmentà molt, a causa sobretot de la importació de models estrangers amb què era difícil competir. Aleshores Casablancas optà per abandonar la producció de cadires, ja que preferia acompanyar les seves sèries de mobiliari amb models d'altres fabricants més competitius que considerava prou idonis. Aquesta cadira va ser originàriament concebuda per a menjador, però gràcies a la seva resistència va ser molt utilitzada en habitacions juvenils. També se'n va fer una versió de dimensions més reduïdes per a infants. Isabel Campi
