C-31
Back to results| Object name | chairs (furniture forms) |
|---|---|
| Title / Name | C-31 |
| Authors / participants |
Casablancas Muntañola, Jordi (1940 - 2001) / disseny Mobles i Decoració Casablancas / producció / Esparraguera, Barcelona: 1966-1988 |
| Place of production | Esparreguera |
| Date | 1966 |
| Dimensions | 58.5 x 32 x 30 cm |
| Material |
cattail (material) beech (wood) |
| Acquisition credit | donation Jordi Casablancas Muntañola, 1995 |
| Record number | MADB 135721 |
Description
Cadira per a infants realitzada amb fusta de faig. Els elements verticals són tornejats i els travessers són de secció rectangular. El teleret de boga està trenat sobre la mateix estructura. El respatller està fet amb un massís vogit en corba, a l'extrem del qual hi ha unes entalles que redueixen la superfície de contacte amb els muntants i simplifiquen l'encaix. El disseny de mobles infantils i juvenils és una constant en tota l'obra de Casablancas. Durant els anys seixanta apareix a Catalunya un moviment de renovació pedagògica impulsat per una burgesia local, de caire catalanista i progressista amb la qual Casablancas manifesta sentir-se molt identificat. El problema era que no hi havia al mercat un equipament adequat per a les necessitats formatives i educatives dels infants i adolescents, els quals eren contemplats pels fabricants de mobiliari com una mena d'adults de petit format, sense cap mena de necessitat específica. Casablancas copsa i interpreta en termes de disseny aquest problema i hi dóna resposta amb una extensa oferta de programes infantils i juvenils en què predominen sempre els criteris de qualitat, resistència, durada, funcionalitat i servei al desenvolupament del nen. A diferència de les senzilles cadiretes de boga tradicionals, aquest model era fabricat amb materials de primera qualitat: un cop construïda la seva estructura amb procediments industrials era enviada a Girona perquè s'hi trenés el seient d'acord amb els millors procediments artesans. Gràcies a la robustesa i la durabilitat aquest model es va vendre molt bé fins a la segona meitat dels anys vuitanta, quan no va poder fer front a la puja de preus que el nivell de qualitat exigia. Paral·lelament a aquest problema va aparèixer una tendència social per la qual la gent preferia moblar les habitacions dels fills amb peces més informals, de cost inferior i que abastessin un ventall d'edat més ampli. La suma d'aquest factors negatius va determinar l'abandó de la producció el 1988. Isabel Campi
