Pata de Gallina

Descripció

<div>Les cadires Pata de Gallina formen part d’un conjunt de peces que, a més d’aquestes, té el tamboret, la butaca i la taula i que tenen en comú la forma característica de les potes. La seva singularitat formal té com a referent un tamboret de munyir irlandès, mentre que la forma, incurvada cap enfora, suporta els efectes de compressió i flexió deguts al contacte amb cossos de diferent pes, alhora que expressa la preocupació formal de l’arquitecte pels aspectes funcionals. </div><div>El material de les potes és acer quadrat, corbat i niquelat, igual com la nansa de transport situada al respatller. Aquesta peça serveix també com a pont de contacte entre els dos perfils d’acer simple en T, corbats i pintats de negre, que uneixen el respatller a les potes a través d’una llanta d’enllaç, també pintada de negre. El seient i el respatller porten una peça de xapa  conformada coberta de goma escuma i admet dos entapissats diferents, de cuir (MADB135.551) o de tela (MADB135.472). </div><div>A la cadira la lògica constructiva com també la gran estabilitat, demostrada amb la utilització primordial en l’equipament interior de vaixells de la Transmediterránea, palesa el ferm interès de l’arquitecte per donar prioritat a les funcions d’ús de l’objecte, cosa encara més evident per l’absència de la més mínima concessió formal en acabats i unions, de manera que se n’accentua la forta personalitat. L’entapissat original s’ha perdut i ha estat substituït per un teixit de vellut sintètic. </div><div>D’altra banda, en el cas de la cadira de braços, el respatller estret es prolonga lateralment cap endavant per donar forma als braços. Aquesta fusió es fa sense transicions brusques gràcies a una corba suau, descendent a la part superior i ascendent a la inferior, facilitada per la minsa altura del mateix respatller. La visió en planta de la cadira permet reconèixer-hi una línia corba, no cap enfora, com la de les potes, sinó tendent a tancar-se per rodejar i acollir el cos. La forma peculiar de resoldre el braç pot veure’s tractada de manera similar en altres objectes dissenyats més tard, com ara la cadira Verónica de Tobia Scarpa, de 1986 (MADB136.569), Kumo, de Toshiyuki Kita, de 1990, o Light Light, d’Alberto Meda, de 1987.</div><div>A la part posterior del respatller hi torna a aparèixer una nansa, en forma de placa allargada, que facilita el transport de la cadira. La seva rotunditat i l’absència de subtilesa en el tractament de les unions i els acabats manifesten no solament les dificultats derivades de la fabricació artesanal, sinó també el desig de donar prioritat a les funcions d’ús. Perquè, per a Fisac, cada moble ha de ser el resultat d’un estudi atent de les funcions que ha d’assumir i només després, i no abans, se n’ha de plantejar el component estètic. </div><div>La cadira de braços Pata de Gallina té un precedent en la butaca que Fisac va dissenyar el 1948 per a la biblioteca de la Fundación Goerres del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (MADB135.471). És probable que sigui el diferent material utilitzat en els elements estructurals (fusta a la butaca, acer a la cadira) el que hi fa percebre més diferència en el binomi estructura-funció que plantegen els elements que componen aquests objectes.</div>José Baltanás