Temps

Descripció

<div>El calendari perpetu Temps està format per una planxa quadrangular de ferro polit que gràcies a dues files de pius permet penjar unes tires rectangulars metàl·liques combinables entre si. La planxa té els caires plegats, i està esmaltada de color blanc, tot i que podia ser negre o taronja. Les tires rectangulars estan també esmaltades en blanc i porten serigrafiats de color negre els nombres dels dies del mes. Les tres tires més llargues estan impreses per les dues cares, ja que com que no tots els mesos tenen el mateix nombre de dies, un costat té previst afegir-hi el 29, 30 i 31 de cada mes. A la part inferior de la planxa, serigrafiats en blanc i en tipografia helvètica, hi ha els nombres de cadascun dels dotze mesos de l’any. Malgrat que la intenció era que aquest calendari perpetu no s’expressés en cap idioma, finalment per assegurar l’eficàcia del missatge es va optar per escriure els noms dels mesos en la seva contracció en castellà. També serigrafiat sobre la base hi ha un punt que marca els diumenges. Dos imants grocs de forma circular permeten marcar quin dia i mes és l’actual sense possibilitat d’error, ja que el moviment és consecutiu, és a dir, un avança una posició cada dia i l’altre un cop al mes. El calendari es pot penjar a la paret ja que té un petit orifici circular que permet passar-hi un clau.</div><div>El principal avantatge d’aquest calendari és que només s’han de moure les peces amb els nombres una vegada al mes, i no cada dia, com altres calendaris perpetus. La posició relativa de les tires permet confeccionar tots els mesos de l’any de forma infinita, ja que preveu totes les variacions possibles. </div><div>L’evolució del mercat va introduir canvis en els materials, que no van tenir l’èxit esperat. Es va substituir el ferro de les tires per polipropilè, plàstic semirígid que permetia una fabricació més senzilla i reduir costos. El canvi es va realitzar a l’hivern però amb l’arribada de la calor els nous calendaris es van haver de retirar del mercat perquè es deformaven, i es va tornar al model original. </div><div>Els referents d’aquesta peça els trobem en els calendaris convencionals de dotze pàgines, que distribueixen un mes per full, que s’elimina a mesura que avancen els mesos, de manera que quan s’ha acabat l’any ja no queda calendari. Altres propostes que intenten resoldre aquest problema combinen tres variables: dia, mes i any, però necessiten més peces i sumen més errors ja que exigeixen una actitud constant per part de l’usuari. Podríem referir-nos doncs a la influència italiana de propostes dels anys setanta com les d’Enzo Mari o Brusasco et Torreta. </div><div>El calendari Temps es va pensar com a objecte de regal i es podia trobar en botigues especialitzades en objectes de disseny contemporani. Aquest producte va néixer paral·lel a l’empresa que el fabricava i distribuïa. La productora DAI estava integrada pels mateixos autors, Joaquim Prats i Carles Fochs, i va funcionar sis anys, durant els quals es va vendre el calendari d’una forma continuada. Si els canals de distribució eren els convencionals, la producció tenia un alt component de risc, ja que el muntatge i les distribucions les realitzaven els mateixos autors, novells en el món empresarial. </div><div>La simplicitat i neutralitat del disseny atorga una intemporalitat a l’objecte que no és fàcil d’aconseguir. Formalment no té cap característica que en determini l’edat, i bona prova de l’eficiència del producte és el seu ús continuat després de quasi trenta anys de vida, tot i que es va deixar de fabricar el 1973, coincidint amb la crisi del petroli i el tancament de la productora. L’èxit de la peça va ser notable i es va vendre fins a 1975, quan es van esgotar els estocs.</div><div>El calendari Temps es pot considerar el detonant en l’experimentació de la productora DAI en el món del disseny. El context històric dels anys setanta hi era propici, ja que hi havia una recerca general d’estils propis, sovint influenciats pels dissenys italians, i un requeriment de productes que donessin resposta a moltes necessitats no cobertes o mancades de solucions de rigor i qualitat.</div><div>Aquest disseny va ser Selecció Delta 1970 de l’ADI/FAD de Barcelona i va ser distingit amb l’etiqueta </div><div>Índex BCD.</div>