cadira
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | cadira |
|---|---|
| Autors / participants |
Marinel·lo Capdevil·la, Ramon (1911 - 2002) / disseny de Rivera Buxareu, Ignacio / disseny MYC-Gavina / producció / Barcelona: c.1965 - 1970 ARM / producció / Barcelona: 1962 - c.1964 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1962 |
| Dimensions | 76 x 65 x 71 cm |
| Material |
alumini escuma de poliuretà pell |
| Ingrés | donació Ramon Marinel·lo Capdevila, 1994 |
| Número registre | MADB 135506 |
Descripció
Aquesta cadira de descans dissenyada per Ramon Marinel·lo, en què col·laborà l'arquitecte Ignacio de Rivera, es caracteritza pel valor constructiu aconseguit mitjançant la disposició d'una estructura rígida d'alumini que dóna lloc al perfil de respatller, seient i potes, aquestes quatre reforçades per dos travessers. Sobre l'estructura rígida, dos coixins de moltoprén enfundats i suspesos amb tensors elàstics a dues platines enfundades en pell mantenen aïllada la superfície flexible on descansa el cos. Construïda amb mínims elements, aquesta cadira només té una única amplada de platina i una única mida de cargols, i l'avantatge, a més, que els coixins idèntics siguin desenfundables. Es produí en diversos colors: negre, marró i verd caqui. La concepció utilitària i l'ús racional dels materials va fer que fos guardonada amb un Delta d'Or i seleccionada per a l'Exposició Internacional de Disseny Industrial (1963), organitzada per l'International Council of Societies of Industrial Design, i celebrada al Palau del Louvre (Pavillon de Marsan) de París. La trajectòria professional de Marinel·lo, abans d'entrar al món del disseny, se situa en el terreny de l'escultura, i és un dels impulsors i organitzadors, a principis dels anys trenta, del grup ADLAN (Amics de l'Art Nou) que feren de l'abstracció i el surrealisme una de les vies d'exploració de la modernitat. L'actitud agosarada i inquieta el va portar a fundar (1954), juntament amb el seu germà Antoni, la indústria de mobles: ARM. A través d'aquesta empresa volien contribuir a la difusió del moble contemporani -en un ambient barceloní extremadament resclosit i antiquat en aquells anys. D'altra banda, també els impel·lia la creació de mobles de formes molt diverses i l'ús de materials poc habituals: ferro, fibres de niló, plàstic, pell o roba. Aquesta cadira de descans flexible i alhora d'un caràcter constructiu molt marcat manté certes relacions amb les que empren tensors elàstics de goma per al seient i el respatller. Són de fet dissenys en què la vessant més especulativa i insòlita obre un nou camí per a l'agençament d'interiors contemporanis (malgrat l'escàs impacte social). En aquest sentit s'inscriu, doncs, en la línia dels dissenys de René Herbst (1930), de la Chair 20 de Poul Kjaerholm (1968) o simplement del seient de l'automòbil 2CV, a què el mateix Marinel·lo al·ludí en referir-se al seu disseny. Mercè Vidal
Història de l’objecte
Premis: Delta d'Or, 1962, ADI FAD, Barcelona
Bibliografia
Todos los Premios Delta de ADI FAD (1989). Ardi, 11, 196-199
Flores, C. (1964) Arquitectura interior, 1964. Madrid: Editorial Aguilar
Perucho, J. (1965). El Arte en las artes. Barcelona: Danae, 137-141
Capella, J., Buti, A. (2005). 300% Spanish design. Barcelona: Electa
25 años de diseño industrial: los Premios Delta (1986). Barcelona: Gustavo Gili, SA, ADI FAD, 36