Freedom

Descripció

La principal aportació del tamboret Freedom va ser la novetat formal. El disseny era coherent amb les idees que proposaven una ruptura dels estrictes esquemes socials vigents en aquell moment, i que englobaven tots els àmbits de la vida quotidiana. La vulgaritat, els colors cridaners, els materials de rebuig, etc., eren les eines de combat per reafirmar aquesta actitud crítica a l'establishment i la voluntat de trencament necessària per avançar. El moviment pop i el beatnik americà dels anys seixanta van introduir aquestes idees a través de la música, la literatura i les arts plàstiques, i van acabar modificant totes les pautes socials del moment. El tamboret va contribuir a l'evolució del disseny català en un moment de ruptura i canvi. D'ús principalment domèstic, com a seient o element auxiliar, s'inclou dins d'una col·lecció de mobiliari que consta de cadires, taules, llums i escriptoris. El tamboret Freedom era el que tenia menys sortida perquè era el més valent en el disseny. Esporàdicament, però, a causa del seu significat social, es va emprar com a mobiliari en locals de moda, com la primera discoteca Pachá de Sitges (Barcelona), capdavantera en el seu moment, on hi havia cadires i tamborets d'aquesta col·lecció. El tamboret recorre a les formes cúbiques i triangulars en el seient i el respatller, que constitueixen una sola peça. La geometria explota al màxim la mal·leabilitat de la fibra de vidre i la resina de polièster en les motllures, que serveixen per fer rígida la peça i augmentar-ne la inèrcia i la resistència, a més de simplificar les tasques de desemmotllament. La textura i el color de l'acabat final, que no és superficial, s'aconsegueixen amb l'addició de càrregues i pigments a la massa. La brillantor s'aconsegueix amb una capa de pintura del tipus gelcoat aplicada al motlle. Es va fabricar en color blanc, groc, carbassa i vermell com els exemplars que es troben al museu. El procés de fabricació del prototipus va seguir una evolució semblant a la d'una escultura. Primer, un model de guix permetia treballar i fer les modificacions necessàries fins a arribar a la solució definitiva i després es feia un contramotlle de resina. Aquest procés, que es podria equiparar a la construcció contemporània d'embarcacions, és força artesanal, però permet reduir costos respecte el sistema d'injecció de plàstics. Es realitzaven fins a sis motlles per any, ja que el polièster té una vida limitada atès que es fa malbé en el procés de desemmotllament, cosa que va permetre satisfer la demanda del mercat que requeria tirades de producció d'entre cinc-centes i sis-centes peces. No ens podem limitar a les nostres fronteres ni al món del mobiliari per trobar les influències que van ser decisives en la gestació del tamboret. El seu naixement és fruit d'un viatge a Londres i pren com a referència formal una sucrera realitzada per Ettore Sottsass. D'altra banda podem llegir-hi una relació amb l'Índia, molt en voga en aquells anys, ja que s'hi detecta una similitud volumètrica amb les estupes o monuments funeraris indis. Freedom és la primera peça de Jordi Galí i representa el seu inici com a dissenyador. La productora G3, formada per ell mateix, donava a conèixer la peça a través d'estands de fires com Hogarhotel, i a més a més en els canals de distribució convencionals, que el van fer arribar a un abast nacional i una discreta exportació. La crisi del petroli de 1973 va suposar el final del mobiliari de plàstic per dos motius: l'encariment de les matèries primeres va duplicar i triplicar el preu de venda de les peces, que va deixar de ser competitiu; d'altra banda, es va produir un canvi en els criteris estètics que va deixar desfasada ràpidament la producció. Esther Ferrer