Verónica

Descripció

<div>El disseny de les cadires Verónica va ser proposat per l’equip format per Afra i Tobia Scarpa a l’empresa Casas. Aquesta parella de dissenyadors italians, que viuen i treballen a la ciutat de Treviso, van realitzar, durant un període de temps anterior Verónica, una prospecció de les tradicions taurines espanyoles per extreure’n referències i connotacions susceptibles de ser aplicades al disseny de mobiliari.</div><div>Després d’aquesta presa de contacte, i de conèixer la situació empresarial espanyola, van optar per presentar les seves propostes a una de les empreses capdavanteres del sector de mobiliari per a oficines i equipaments col·lectius, com ha estat Casas. </div><div>Verónica pren el nom d’una figura de la tauromàquia, i la seva imatge final no ofereix cap mena de dubte sobre el seu origen taurí. El seient, geomètric i estable, emana solidesa, potència. De la superfície quadrada baixen les quatre potes, definint unes arestes verticals, rectes i sense concessions. D’altra banda, les formes més arrodonides de les cares interiors de les potes, i de la part inferior del seient, reforcen encara més la verticalitat de les arestes exteriors i la cara superior d’aquest cos baix.</div><div>A partir d’aquí, el conjunt que formen el respatller i els braços emergeix de manera elegant i lleugera, com si es tractés del gest de la verònica, és a dir, com si el torero davant el brau l’esperés amb ambdues mans i la capa estesa. A la base, es respecta l’existència de l’aresta posterior del seient, igual que a la resta del seu perímetre, mentre que el respatller neix una mica més endins. El gest de partida es corbat, sensual, i es perllonga en direcció als braços, que acaben en unes formes planes que els treuen qualsevol imatge de agressivitat. Les formes aquí recorden la imatge de les banyes i el cap d’un brau, però suavitzades amb amabilitat.</div><div>Possiblement és el joc de contrastos i tensions allò que fa tan característica la imatge del seient Verònica. De la base geomètrica i rígida, que es converteix en pedestal, sobresurt l’encís del gest gràcil però també contradictori, alhora agressiu i acollidor, del respatller.</div><div>La tecnologia utilitzada, els materials i els acabats, acaben de reforçar aquesta dualitat. A partir d’una estructura metàl·lica, s’aplica la tecnologia del poliuretà escumat segons diferents proporcions i densitats, obtenint peces que envolta aquest nucli metàl·lic i proporcionen la rigidesa o la flexibilitat que calguin en cada cas. Aquesta és, d’altra banda, la tecnologia aplicada en la pràctica totalitat dels objectes produïts per Casas, desenvolupada i adaptada als diferents productes del catàleg. Cal remarcar la professionalitat del Departament Tècnic, que ha comptat durant gairebé tres dècades amb la participació de Jesús Hernández, responsable de l’estudi de models i desenvolupament de producte. En el cas de Verónica, l’acabat en pell negra rememora i reforça encara més la imatge del brau.</div><div>D’altra banda, per motius comercials i d’adaptació a diferents requeriments i aplicacions, Verónica es va produir en dues versions, la cadira i la cadira de braços. Ambdues comparteixen plantejaments, materials i formes finals, i varien únicament en les dimensions generals del seient i els braços, i en la inclinació del respatller. Com que la cadira de braços està pensada més com a element aïllat o singular, la mida més ajustada en permet l’aplicació al voltant d’una taula, com moltes vegades s’ha fet. El producte s’ha convertit en un dels més emblemàtics de la firma, juntament amb la sèrie Varius d’Òscar Tusquets (MADB135.538, MADB135.641, MADB135.638) o la sèrie Atlantis de Toshiyuki Kita (MADB136.567).</div><div>Aquesta cadira va ser seleccionada per a la col·lecció del Museu Cooper Hewitt de Nova York.</div><div>A partir de la proposta inicial d’ Afra i Tobia Scarpa, a més dels seients Verónica, Casas també ha produït altres productes d’aquests dissenyadors, com els seients Ronda (butaca i sofà), els sofàs América, la butaca Veneziano o la taula Ducale, entre d’altres.</div><div>Josep Maria Fort</div>