Ona

Descripció

La vaixella i el joc de cafè i te Ona constitueixen un conjunt que va ser encarregat arran del projecte Casa Barcelona. Els dissenyadors, l’equip format per Gemma Bernal i Ramon Isern, van decidir iniciar aquest treball per la peça més senzilla però alhora més important de la vaixella: el plat. Malgrat la dificultat volien assumir el repte de trobar una nova solució formal per a aquest element. Per donar-hi forma inspirant-se en el conjunt format per plat i sotaplat, i a partir d’aquesta idea van treballar fins a arribar a un producte final que sembla integrat per dos plats, un dins de l’altre. Aquesta aparença, adaptada a cada una de les peces, constitueix la particularitat fonamental d’Ona. D’altra banda, el disseny arrenca de formes geomètriques simples que, a base de repetir-les, escalar-les o girar-les, donen lloc a un conjunt formalment homogeni. El joc de cafè i te recorre a les el·lipses i arcs el·líptics per al disseny de la cafetera, la tetera i la sucrera. En aquest cas, les formes resultants no són tan lleugeres com en el de les tasses i els plats o la resta d’elements de la vaixella, però, com que són més pesants tenen més estabilitat. Pel que fa a les nanses, s’hi repeteix la mateixa forma en cadascuna de les peces (cafetera, sucrera, tasses, tetera i lletera) adaptada a les mides dels diferents productes. El disseny no és tanmateix un signe diferenciador d’aquest producte ja que trobem altres jocs de cafè de la mateixa època que tenen unes nanses de formes molt similars. Des del punt de vista funcional cal dir que faciliten la subjecció. En dissenys dels anys trenta del segle XX ja trobem alguns referents d’aquest conjunt, però la seva senzillesa de línies recorda sobretot les vaixelles i els jocs de cafè de dissenyadors escandinaus i alemanys dels anys cinquanta que van intentar introduir millores funcionals en aquests productes que fins aleshores havien variat principalment quant a decoració. Però els canvis més importants en els serveis de taula han estat determinats per la variació dels costums i els gustos gastronòmics de la població, que han fet modificar els diferents components de les vaixelles i suprimir-ne algunes peces i afegir-ne o variar-ne d’altres. També les dimensions cada cop més reduïdes dels habitatges han fet que la gent deixés de tenir més d’una vaixella o joc de cafè per tenir-ne només una que pugui servir tant per a l’ús diari com per a àpats de més compromís. En aquest sentit, Ona és un bon exemple, ja que gràcies a la senzillesa lineal, la sobrietat i l’elegància permet aquest doble ús. Els canvis experimentats en les vaixelles i els seus usos també han influït en la manera de vendre-les. Si fins fa unes dècades es venien per nombre de serveis, cada cop són més les que es venen per unitats, com és el cas d’Ona. L’empresa basca Bidasoa comercialitza la vaixella i el joc de cafè i te Ona en la seva col•lecció dedicada a la casa, com a alternativa a altres vaixelles de formes més tradicionals. Inicialment només en produïa la versió de porcellana totalment blanca, que és la que hi ha a la col•lecció del Museu, però actualment també s’hi apliquen decoracions diverses que permeten actualitzar el producte i fer-lo més atractiu. Així per exemple, la decoració Mosaico és una imitació dels populars mosaics del Parck Güell que ha suscitat un gran èxit comercial, especialment a la ciutat de Barcelona. El conjunt Ona va ser seleccionat pels premis Delta de 1992 atorgats per l’ADI/FAD de Barcelona. Laura Gil