J. Klandiski
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | saler |
|---|---|
| Títol / Nom propi | J. Klandiski |
| Autors / participants |
Mariscal, Javier / disseny Porcelanas Bidasoa, SA / producció / Irun, Guipúscoa: a partir de 1991 |
| Lloc d’execució | Irun |
| Datació | 1991 |
| Dimensions | 9.9 x 6.5 x 5.2 cm |
| Material | porcellana |
| Ingrés | donació Porcelanas Bidasoa, 1999 |
| Número registre | MADB 136364 |
Descripció
El conjunt de salers dissenyats per Javier Mariscal es caracteritza per les formes fungiformes, en què a més cada peça pren una aparença i una personalitat independent. D’alçada i grandària variable, els salers adopten el cos d’un bolet i la cara d’un humà, de manera que semblen néixer de la taula mentre miren els comensals amb unes boques prou obertes per deixar sortir la sal o el pebre. Tots mostren el color blanc de la porcellana, sobre la qual destaca el negre que remarca els trets més característics de cadascun, com la boca o els ulls. El nom propi remarca la personalitat de cada saler, batejats com a Juanito Cirici, Alexandre Miró, Pepe Qlee, J. Klandiski i Pablito Calder en un joc de paraules amb els noms i cognoms d’aquells creadors que han influït en l’obra de Mariscal. En el procés de concepció, Mariscal els va modelar primerament en argila perquè li resultava més fàcil compondre’n el volum, que s’adapta fàcilment a l’anatomia de la mà. El conjunt va servir per salpebrar el projecte Casa Barcelona, previ a la celebració dels Jocs Olímpics de 1992. Com el mateix autor va testimoniar en aquell moment: “He pensat en una taula parada, una mica avorrida, convencional, amb els coberts i copes maques, amb una vaixella i, de sobte, amb quelcom de divertit per a la sal.” Així, Mariscal considerava que qui portava la sal havia de ser un personatge “salat” i simpàtic, i va concebre el conjunt amb la voluntat de “donar un xic d’humor a un moment, posar sal a la taula. Mentre, ells et miren i són còmplices del teu àpat.” Somrients, alegres i interessats, els salers ens serveixen la sal que necessitem per animar els àpats de cada dia, ens mostren el rostre per sobre del tronc, estableixen una relació directa entre objecte i usuari, i aconsegueixen la unió perfecte entre forma i ús en oferir-se’ns als comensals. Rossend Casanova
Bibliografia
La Casa del 92. Ardi. (1992), núm. 25, 128-141
Saleros (1992). Creativity news, núm. 7 (octubre 1992), p. 85.
Morozzi, C. (1992). Disegno del paesaggio domestico. Immagini senza consequenze. Modo, 40, p. 64
Novedades de diseño en el MID (1992). On Diseño, 135, p.174-205, 179
