Policarro
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | carret |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Policarro |
| Autors / participants |
Benedito Graells, Ramón / disseny Policad Industrial S.L. / producció / Tudela, Navarra: 1997-2000, i Gavà, Barcelona: a partir de 2000 |
| Lloc d’execució | Gavà, Tudela |
| Datació | 1997 |
| Dimensions | 108.6 x 65 x 99.7 cm |
| Material |
acer inoxidable polipropilè |
| Ingrés | donació Policad Industrial, SL, 1998 |
| Número registre | MADB 136540 |
Descripció
El carro d’autoservei és una tipologia d’objecte lligada al canvi en els hàbits de compra en la societat occidental a partir dels anys seixanta del segle XX, en què s’ha generalitzat l’adquisició de productes alimentaris en mitjanes i grans superfícies, a diferència de la compra que es feia a petites botigues o mercats. D’aquí neix el carro d’autoservei: cada consumidor agafa ell mateix els productes que selecciona, els amuntega a la cistella del carro i paga la compra a la sortida de l’establiment. També els treballadors usen els carros per transportar les mercaderies que col·locaran a les prestatgeries. El carro d’autoservei Policarro és compost d’una gran cistella (de 172 l de capacitat) per dipositar els productes; d’una tapa abatible situada a la part posterior que permet encaixar els carros quan no es fan servir i que es converteix en seient per a nens petits de menys de 18 kg i finalment de quatre rodes que permeten moure’l en qualsevol direcció. Policarro representa una novetat respecte als carros habituals dels supermercats tant pel material emprat en la seva fabricació com pel disseny adaptat al millor sistema de producció. Es tracta del primer carro fet de polipropilè injectat amb gas, d’un sol motlle. Al cos principal només s’hi afegeixen les rodes, la nansa i la tapa posterior. Això comporta un rigorós estudi inicial, una exhaustiva investigació tècnica, amb especial cura en tot el que són unions, que permeten que els materials puguin ser reciclats separadament. Les principals característiques de Policarro són lleugeresa (11 kg), maniobrabilitat, higiene, seguretat i moviment silenciós. El material triat, el polipropilè, fa que sigui indeformable i que reboti als cops, que es netegi fàcilment, que necessiti un manteniment mínim i que es pugui produir en diferents colors. Aquestes característiques el fan amable i representen una diferència considerable respecte als carros metàl·lics, que són pesants (33 kg), difícils de conduir, deformables i que requereixen un elevat manteniment ja que es rovellen amb molta freqüència. La forma del carro està determinada, en paraules de l’autor, per dos factors: la reducció de l’espai total ocupat pels carros estacionats i el ja citat aprofitament màxim del procés de fabricació. Així, per exemple, el dissenyador, per millorar la resistència del producte, ha cregut necessari posar-hi una capa gruixuda de material que el fa més opac. Aquest producte és un sistema de transport manual de mercaderies preparat per incorporar avenços tecnològics importants com la lectura i control de productes (supertag o e-code) per arco-scanner, sistema electrònic de control d’inventaris que permet “llegir” tot el contingut de la cistella sense haver de buidar el carro, de manera que aquesta tasca esdevé més ràpida i menys cansada per als treballadors i els usuaris. Es preveu que aquest sistema substitueixi ben aviat el sistema de codi de barres que s’utilitza actualment. Policarro, com que és de polipropilè, permet la instal•lació d’aquest nou equip, a diferència del carro metàl·lic, en què el material produeix interferències. Una altra de les novetats de Policarro és que presenta uns laterals i un frontal de superfície plana per col·locar-hi publicitat de l’establiment o de productes, amb el suport de l’innovador paper digital e-ink. Això permet a l’establiment recuperar part de la inversió realitzada en la compra dels carros d’autoservei. En relació amb el seu èxit comercial, a l’Estat espanyol ha tingut una bona acollida. Ara l’empresa el vol introduir en els mercats estrangers amb tres capacitats diferents: 180, 210 i 240 l. Sílvia Ventosa
Història de l’objecte
Premis: Delta de Plata, 1997, ADI FAD, Barcelona.
Bibliografia
Benedito, R. (1995). Carro de autoservicio". On Diseño, 164, 66-71
Benedito Design: las formas de la industria (2004). Barcelona: Instituto Europeo di Design
Fort, J.M. (1995). Carro d'autoservei. Barcelona, metròpolis mediterrània, 25, p.60
Fuentes, I.(1997). Delta ADI FAD 1997. Experimenta, 19, p.10
XXVII premis Delta i selecció ADI FAD 1997 (1998). Barcelona: ADI FAD, 23