Alí-Babá

Descripció

El sofà Ali-Babá és un objecte híbrid que, segons l’autor, sorgeix de l’observació d’algunes mansions angleses on les catifes s’enfilen per sobre d’alguna tarima o desnivell al terra, formant seients, a més d’una casa de l’arquitecte Eliel Saarinen, on succeeix quelcom de similar. Aquests records es relacionen amb la mena de reunions informals en què tothom s’asseu a terra utilitzant el sofà com a respatller, a més dels interiorismes, molt dels anys setanta, on els espais es determinaven mitjançant desnivells al paviment, sovint coberts de moqueta. D’altra banda, hi ha també un referent en l’arquitectura del mateix Tusquets, en l’ampliació de la casa Regàs (Llofriu, 1972), realitzada juntament amb Clotet, on el revestiment ceràmic de la piscina s’estén per l’espai que l’envolta i penetra a l’interior del nou edifici, recobrint els diferents desnivells del paviment que configuren espais i estances. Ali-Babá es presenta com una tarima de dos nivells on una catifa s’ha enfilat. El resultat és una estructura que configura un seient però que queda oculta per una peça de roba gruixuda que prové d’un altre ús, recordant inevitablement el sofà Simbad de Vico Magistretti, que recorre a una manta per a cavalls com a cobertor d’una estructura de suport metàl•lica a què dóna forma de sofà. A Alí-Babá, determina l’estructura les possibilitats mateixes de l’empresa productora, especialitzada en la producció de seients amb poliuretà injectat, estructura que esdevé flexible per motius de comoditat, a més d’adoptar el caire de tarima ergonòmica. Sobre aquesta estructura es col·loca la tapisseria, un veritable teixit de catifa, atès que cal trepitjar-ne la part inferior per utilitzar el sofà. Tot i que és teixida amb llana verge sobre un "ordit" flexible de cotó, l’acabat encara és aspre i per contrarestar-ho el disseny incorpora uns coixins de fina seda hindú com a complements indispensables. El producte es presenta amb tres opcions de catifa. Les primeres a produir-se van ser Anatòlia, amb un estampat inspirat en les tradicionals catifes turques, i Tibet que representa un tigre tibetà. Posteriorment va aparèixer el model Laberinto, que és el que hi ha a la col·lecció del museu. Josep Maria Fort