Fina Filipina
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | cadira de braços |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Fina Filipina |
| Autors / participants |
Tusquets Blanca, Oscar / disseny Driade, s.p.a. / producció / Fossadello di Caorso, Itàlia: a partir de 1992 |
| Lloc d’execució | Caorso |
| Datació | 1992 |
| Dimensions | 84 x 65 x 60 cm |
| Material |
alumini vímet |
| Ingrés | donació Driade, s.p.a., 1995 |
| Número registre | MADB 135893 |
Descripció
La cadira de braços Fina Filipina és el segon seient realitzat per Òscar Tusquets per a l’empresa italiana Driade, després de la cadira Abanica. Ambdós seients, juntament amb els que va realitzar posteriorment per a la mateixa firma, pertanyen a la col·lecció “Aleph” del catàleg de l’empresa italiana. Els quatre seients comparteixen diversos aspectes. D’una banda tots prenen com a referència models tradicionals, però en tots els casos hi ha l’aportació o la incorporació d’alguna possibilitat addicional de la qual els productes tradicionals no disposen; i de l’altra, adopten una imatge de qualitat, gairebé de luxe, que suggereix un ambient de benestar propi d’un nivell social mig o alt. En el cas de la cadira Fina Filipina, el model de referència és la tradicional cadira de braços realitzada amb fibres vegetals trenades, habitual en cafès i bars mediterranis, en terrasses cobertes d’àmbit més domèstic o, també, en ambients de caire colonial. I aquest darrer ambient és, precisament, el recurs que Tusquets utilitza per suggerir una imatge de qualitat i, fins i tot, d’una certa noblesa. Tant pel nom, amb clares referències colonials, com pel mateix model, culturalment associat al lleure, Fina Filipina rememora altres èpoques i llocs, tòpicament més relaxats que la vida urbana actual. D’altra banda, la solució constructiva general és l’apartat que hi proporciona el valor afegit. El fet d’utilitzar una estructura resistent resolta amb elements metàl·lics, en substitució dels elements vegetals tradicionals, fa possible tant la modernització de la imatge general com el fet que sigui apilable, característica molt adient per a la utilització d’aquest seient en instal·lacions hoteleres o de restauració. La resistència dels elements metàl·lics estructurals permet eliminar els reforços en forma de creu que habitualment uneixen els extrems inferiors en aquest tipus de seient. Això, juntament amb la decisió de deixar les dues potes posteriors sense folrar, fent-les molt primes, permet introduir-les en l’espai que queda entre els braços i el seient sense que sigui evident quan el seient no està apilat. D’aquesta manera s’aconsegueix que una aportació tècnica faciliti la utilització de l’objecte, però sense que suposi desvirtuar-ne la imatge d’aparent noblesa i tradició. En aquest sentit, el producte resulta una mostra més de l’habilitat de Tusquets per combinar subtilment aspectes propis de la modernitat amb altres de tradicionals. També resulta evident la seva experiència en anteriors seients, tant pel que fa a la comoditat del resultat com per l’ús dels materials, especialment el vímet, que ja havia utilitzat a la cadira Abanica. Les parts metàl·liques queden perfectament integrades, encara que siguin visibles, i el contacte del seient i el respatller amb el cos de l’usuari sempre es realitza mitjançant les superfícies i parts arrodonides de fibra vegetal. Comercialment, el producte disposa d’una distribució important d’abast multinacional, i forma part del catàleg de l’empresa des de la realització fins a l’actualitat sense interrupcions. Josep Maria Fort
Història de l’objecte
Premis: Delta de Plata, 1993, ADI FAD, Barcelona.
Bibliografia
Muebles para el 94 (1993). Ardi, 34, p. 70-105, 78
Premios Delta 1993 (1994). Ardi, 37, 44-45
Oscar Tusquets. Solidez conceptual (1995). Diseño interior, 42, p.126-127
Òscar Tusquets (1996). Trayectoria 1988-1996. Diseño interior, 52, p.106-115