Hispalis
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | joc de cafè |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Hispalis |
| Autors / participants |
Ricard Sala, André / disseny Porcelanas Bidasoa / producció / Irun, Guipúscoa: 1960 - c.1964 |
| Lloc d’execució | Irun |
| Datació | 1960 |
| Dimensions | 23 x 14 x 9 cm; 7.8 x 12 x 8.5 cm; 11 x 8 x 8 cm; 7 x 7.5 x 5 cm; 2.3 x 11.2 x 11.2 cm |
| Material | porcellana |
| Ingrés | donació René Ricard i Carmen Porro, 1996 |
| Número registre | MADB 135984-0 |
Descripció
El joc de cafè Hispalis de 1960 és el segon treball realitzat per André Ricard per a Porcelanas Bidasoa. Un any abans, el dissenyador havia iniciat la seva col·laboració amb l'empresa amb el joc d'aperitiu Jerez (MADB 136010 - MADB 136015). Ricard repetia ara l'operació de modernitzar elements del servei de taula. Hispalis es compon de cinc peces diferents de porcellana: la tassa i el plat de cafè, la lletera, la cafetera i la sucrera, amb les respectives tapes (iguals per a les tres peces). Amb aquest servei, el dissenyador assaja, mitjançant l'economia formal, una racionalització dels usos pràctics i les peces per fabricar. La cafetera té la forma d'un cilindre de 19 cm d'alçada amb broc a la part superior i nansa. La lletera i la sucrera són dues peces, també cilíndriques (la primera amb broc i nansa) que superposades encaixen i formen un cilindre únic. Hi ha un mateix model de tapa, la nansa de la qual és un disseny igualment cilíndric, per a les tres peces de servei, ja que totes mantenen el mateix diàmetre i una forma similar. Pel que fa a la forma de la tassa, es tracta d'un cilindre amb nansa caracteritzat per un peu alt troncocònic que permet superposar-les. La forma dominant és, doncs, el cilindre. Aquesta reducció geomètrica unifica el disseny del conjunt i constitueix una expressió diàfana d'allò que al disseny modern entenia que era una de les seves comeses històriques: cercar formes racionals que simplifiquessin el procés de fabricació o simbolitzessin un llenguatge genuïnament industrial. Si la simplificació del procés industrial sovint era una fita on s'aconseguien resultats més teòrics que reals, la diferenciació de l'objecte tradicional, basat en formes artesanes de geometria irregular, era un objectiu que s'assolia amb les figures de geometria elemental. D'altra banda, la composició sobre la base de cilindres constitueix un recurs per garantir l'economia d'espai i la compacitat en l'emmagatzematge; un requisit de l'habitatge modern. En contrast amb el disseny de l'objecte, el joc de cafè Hispalis utilitza decorativament uns motius gràfics que apel·len a la tradició. Sobre un fons de color tabac es disposen en negre uns elements heràldics i tipogràfics del segle XVI que el dissenyador va extreure de marques de tabac de les índies holandeses. Encara que l'origen de la decoració gràfica és arbitrari, aquesta combinació de llenguatges respon a la intenció de suggerir alguna referència a la cultura històrica en un producte innovador pel que fa al seu disseny industrial. En el mateix sentit caldria interpretar la denominació del producte, Hispalis, nom romà de Sevilla. Oriol Pibernat (Maria José Balcells, documentació)
Història de l’objecte
Premis: Internacional Vicenza, 1963, Vicenza, Itàlia.