Jamaica

Jamaica
Nom de l’objecte	tamboret
Títol / Nom propi	Jamaica
Autors / participants	Cortés, Pepe (1946 - 2024) / disseny Amat. Muebles para colectividades, SA / producció / Martorell, Barcelona: a partir de 1991
Lloc d’execució	Martorell
Datació	1991
Dimensions	77 x 54.5 x 54.5 cm
Material	acer faig (fusta)
Material / tècnica	Acer i fusta de faig
Ingrés	donació Amat. Muebles para colectividades, SA, 1994
Número registre	MADB 135443

Descripció

Jamaica és un tamboret per a equipaments col·lectius, amb un seient de formes suaus que li dóna identitat i una estructura geomètrica clara, que li proporciona solidesa i resistència. Va iniciar-se’n el disseny amb la tria del nom, partint de la condició d’adoptar el d’una ciutat, poble o regió. Jamaica disposa, segons Cortés, “de reminiscències del sud” i té l’avantatge de pronunciar-se igual en diferents idiomes. La primera concreció formal va produir-se quan, arran de la construcció d’una discoteca de grans dimensions orientada a un públic jove, se’n va incloure una primera versió com a part del mobiliari. La idea inicial era realitzar un tamboret molt senzill i resistent, amb el seient adaptat seguint unes formes ergonòmiques que, malgrat la duresa del material, l’alumini emmotllat, donessin la màxima comoditat. D’altra banda, tot i que les formes del seient responen a motius de confortabilitat, en són l’element diferencial, que el dota de personalitat. Dos anys després, una vegada obtinguda la forma definitiva, se’n va comercialitzar el model que encara es troba al catàleg de l’empresa. La primera versió que se’n va fabricar és la d’alumini. La producció del seient amb aquest material va començar amb un procés de formalització, fet manualment, amb uns passos previs intermedis realitzats amb fusta i amb resines epòxides. A continuació, es va realitzar un primer model de ferro del qual es va copiar, mitjançant fresat, el motlle definitiu. Per al seient, s’utilitza un alumini que conté un 3% de magnesi, fos a 730ºC. Aquesta composició permet acabats mat o brillant i se sotmet a un procés d’anodització, sistema anticorrosiu propi de l’alumini. Com a alternativa més càlida, pensada per a ambients més tranquils, també es produeix el seient en fusta de faig. En aquest cas, tot i que la forma és la mateixa, la major durada del procés de fabricació i la dificultat del poliment final fan que n’augmenti el preu. La forma aquí s’obté mitjançant una copiadora. A partir d’un model que serveix de referència a la màquina, aquesta en realitza una còpia desgastant progressivament un bloc de fusta fins a arribar a la forma final. És aquesta versió la que es troba a la col·lecció del museu. El suport del seient correspon a una solució simple i funcional. Consta de 5 tubs de 16 mm de diàmetre, que formen les potes, disposades radialment obrint-se cap al terra i encerclades a la part baixa per un tub de 10 mm de diàmetre, que permet reposar els peus alhora que assegura l’estabilitat. Sota el seient, les potes s’uneixen en un disc al qual es cargola un eix que surt del seient i li permet girar. El tractament de l’estructura d’acer, que se submergeix primer en níquel i després en crom, proporciona l’acabat final. La imatge que resulta de combinar una forma identificable i una austeritat en els materials, converteix Jamaica en un objecte fàcilment adaptable a moltes situacions, adaptabilitat augmentada amb l’aparició de dues estructures de suport baixes, amb rodes i sense, que poden utilitzar-se en taules baixes o fins i tot en certes activitats d’oficina o atenció al públic. Josep Maria Fort