Lavoro
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | cadira de braços |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Lavoro |
| Autors / participants |
Teixidó Sabater, Gabriel / disseny Axa Internacional / producció / Lliçà de Vall, Barcelona: 1988-1991 |
| Lloc d’execució | Lliçà de Vall |
| Datació | 1988 |
| Dimensions | 108 x 62 x 65 cm |
| Material |
escuma de poliuretà polipropilè tela (teixit) |
| Ingrés | donació Joan Sarrias Renom, 1994 |
| Número registre | MADB 135558 |
Descripció
Tot i que l’autor ja havia realitzat abans elements per a oficina, aquest va ser el primer producte en què va apostar per uns plantejaments propis i allunyats de les propostes més convencionals. L’aportació principal de Teixidó, en aquest cas, va consistir a dur a terme un seient per a oficina mitjançant una estructura monobloc que agrupava seient, respatller i braços en una única peça. Les estructures de tipus monobloc, sovint utilitzades en sofàs i seients de dimensions més grans que aquest, estan formades per una estructura metàl·lica interior coberta amb escuma de poliuretà i un entapissat superficial. Aquí, l’element més característic són els braços, integrats en la forma general de manera molt evident. Tant aquests com les corbes generals proporcionen a l’objecte un caire antropomòrfic que el caracteritza. La mobilitat queda, així, exclusivament en funció del mecanisme inferior, que és l’únic element que permet girar i vascular tot el conjunt, amb les possibilitats i limitacions que això implica. Si comparem aquest sistema amb el d’altres seients de la mateixa tipologia, veurem que són habituals mecanismes que permeten una major mobilitat de les parts, adaptant-se als moviments de l’usuari, especialment en productes de gamma mitjana-alta. Malgrat que el producte disposés d’una personalitat pròpia i tan característica, de la qual l’autor es considera responsable directe, no va tenir l’èxit comercial desitjat. Possiblement, les limitacions de la tecnologia que es va utilitzar van conduir a un seient ben ideat però desenvolupat de manera insuficient i amb uns mitjans que no el van situar al nivell de qualitat necessari. Per altra banda, tant aquest model ST 310, de respatller alt, com el ST 311, de respatller baix, van tenir continuïtat en el ST 320 i el ST 321, respectivament, on es va mantenir la forma general del seient i el respatller, formant el monobloc, però els braços van afegir-s’hi a part. Contràriament a les expectatives inicials, aquests models van tenir un considerable èxit comercial, encara que resultessin més convencionals. Tots els models van deixar de produir-se quan l’empresa Axa es va dissoldre. Malgrat tot la cadira de braços Lavoro va ser seleccionada per als premis Delta de 1990 atorgats per l’ADI/FAD de Barcelona. Josep Maria Fort
Bibliografia
Gabriel Teixidó. Diseño sin estridencias (1995). Diseño interior, 42 , p.118-119
MD, Moebel interior design (1992). Leinfelden-Echterdingen: Konradin Verlag
ST310 y ST320 (1990). On Diseño, 115, p. 188
Sala, M. (1991). La obra del diseñador industrial Gabriel Teixidó. Ardi (març-abril),144-157
