Compact
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | vaixella |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Compact |
| Autors / participants |
Ricard Sala, André / disseny Porcelanas Bidasoa / producció / Irun, Guipúscoa: 1962 - c.1971 |
| Lloc d’execució | Irun |
| Datació | 1962 |
| Dimensions | 3 x 25 x 25 cm; 4 x 20 x 20 cm; 2.5 x 21 x 21 cm; 7 x 12.5 x 12.5 cm; 3.5 x 18.5 x 12.5 cm; 4 x 30 x 21 cm; 4.5 x 40.5 x 21 cm; 12 x 30 x 23.5 cm |
| Material | porcellana |
| Ingrés | donació Daniel Giralt-Miracle, 1997 |
| Número registre | MADB 136016-0 |
Descripció
<div>L'any 1962 André Ricard va dissenyar per a l'empresa Porcelanas Bidasoa un joc complet de vaixella que ocupa un lloc molt destacat tant en l'obra de l'autor com en la història recent del disseny català: la vaixella Compact. Aquesta és una vaixella de porcellana blanca composta de vuit peces: el plat pla, el plat fondo, el plat de postres, el bol amb tapa, la sopera amb tapa i tres plàteres de tres mides diferents. Les plàteres, d'un format rectangular, estan modulades de manera que dues de petites caben en una de mitjana i aquesta en la més gran. Les tapes dels bols i la sopera tenen una corona interior reenfonsada al centre de la qual sobresurt un botó que actua com a nansa. La secció del plat i les plàteres té un gruix notable i acaba en un caire rectangular.</div><div>Mai Felip ha relatat la situació i la referència que va inspirar la idea d'aquesta vaixella: les vaixelles dels restaurants de tren amb les quals Ricard sopava periòdicament de camí cap al País Basc, precisament per la seva relació continuada amb l'empresa Bidasoa amb qui ja havia portat a terme tres projectes (un servei d'aperitiu i un servei de cafè el 1960, més un servei d’esmorzar el 1961). "Així va néixer, de mica en mica, viatge rera viatge, la idea de dissenyar una vaixella domèstica de porcellana, prou gruixuda per poder ser utilitzada diàriament", explica Mai Felip. Efectivament, Compact no va néixer d'un encàrrec, sinó que la idea, madurada prèviament, va ser suggerida pel dissenyador a l'empresa.</div><div>Cal destacar quatre aspectes: el concepte d'ús, les resolucions funcionals, el racionalisme estètic i, com a conseqüència de tot això, la innovació cultural que va representar en el seu moment. En primer lloc, es pot dir que Compact és molt més que una vaixella. Compact trencava amb les convencions de com se servia el menjar i introduïa un nou concepte de peces multius. El joc de peces, molt diversificat i especialitzat en una vaixella tradicional, queda reduït a vuit (un dels motius del nom del producte). Amb aquesta síntesi d'usos desapareixen per exemple les salseres i apareix una tipologia diferent d'elements: un bol amb tapa que tant serveix per a la sopa com per al cafè amb llet i que fa ensems de tassa o bol; unes plàteres que tant serveixen per al peix i la carn, com per a la verdura, l'amanida o els plats combinats. Més exactament, els elements d'aquesta vaixella volien convidar l'usuari a "inventar-se" els usos partint del supòsit que uns pocs elements cobrien totes les necessitats. Compact estava pensada, evidentment, com un parament de taula per a cada dia però que, alhora, feia prescindible una vaixella per a ocasions especials. L'ús diari porta, també, a un seguit de resolucions funcionals. Es tracta d'uns objectes robustos i resistents, amb un caire que difícilment es pot trencar o escrostonar. El disseny del bordó perifèric serveix per impedir que vessin els líquids o les salses. I, finalment, els atuells són peces componibles quan estan a taula, però també apilables i compactes quan estan a l'armari o al prestatge. L'economia d'espai i la modulació, una preocupació típicament funcionalista, són, així mateix, el fonament del disseny peculiar de la nansa de les tapes.</div><div>És clar que Compact segueix l'itinerari de referències i inspiracions més genuïnament funcionalistes. Es tractava de transferir els atributs de les vaixelles industrials per a hostaleria, especialment les troballes i els recursos del parament hoteler dels mitjans de transport com el tren o l'avió, a l'àmbit domèstic. Però en aquest procés el disseny opera com un resimbolitzador del gust. L'estètica racional a què s’adscriu Compact es basa en una selecció formal: la geometria pura (cercles i rectangles), la simetria i la neutralitat cromàtica (el blanc pur, símbol de la higiene). Ricard ha abandonat en aquesta vaixella aquella temptació decorativista encara present en les aplicacions gràfiques d'altres serveis de taula fets per la mateixa firma (el joc d'aperitiu Jerez (MADB136.010-MADB136.015), el joc de cafè Hispalis de 1960 (MADB135.984-MADB136.008) i el joc d’esmorzar Alone de 1961 (MADB136.023-MADB136.028)). Estem davant un treball de síntesi gramatical on no hi ha lloc per a l'ornament ni per a la decoració però que no és aliè a una vocació formalista. L'austeritat i l’elementalitat de les peces va unida al gust de composicions de cercles concèntrics o mòduls rectangulars. La sèrie, la matemàtica, l'estructura, el sistema configuren un llenguatge de l'abstracció racionalista que posa en relació un exercici de composició de l'escola d’Ulm, un quadre de Max Bill o la vaixella d'hostaleria de Hans Roericht dissenyada per Rosenthal l'any 1959. Unes referències que per a André Ricard eren familiars en el moment de dissenyar Compact.</div><div>Miguel Milá ha afirmat amb contundència que Compact "és la primera vaixella de porcellana de la modernitat", una afirmació gens exagerada si reconstruïm l'entorn i els usos de principis dels seixanta. En aquells moments la vaixella de porcellana era un element central del parament de la casa. Formava part del dot o era el regal per excel·lència de les noces. Eren vaixelles completes (si més no en el cas dels sectors socials mitjans i alts), tradicionals i historicistes, decorades i luxoses. Però només es treien en ocasions excepcionals, com ara per Nadal i els aniversaris. En el dia de cada dia s'utilitzaven plats de pisa blanca o, en les llars més actualitzades, vaixelles de Duralex. A més els usos del menjar eren estrictament convencionals. En aquest context, com deia Milá, la radicalitat conceptual, funcional i estètica de la vaixella Compact inaugurava, en aquest camp, la modernitat. </div><div>Com ha reconegut el mateix autor, Compact va tenir un èxit comercial limitat, malgrat que va interessar "un petit cercle de col·legues i públic il·lustrat", reconeixement que es va expressar el mateix any 1962 amb l’atorgament del Delta d’Or ADI/FAD. Ara bé, poques persones estaven en contacte amb la cultura europea i americana, tant pel que fa als corrents estètics com als costums quotidians, i Compact hi estava en relació directa i coetània. El concepte de disseny que reflectia aquesta vaixella era "massa avançat respecte a allò que en general la gent estava disposada a acceptar". El gust i els costums de la classe mitjana de principis dels seixanta eren, efectivament, molt conservadors. Va caldre esperar uns anys perquè el país fos més permeable a la novetat i a les influències foranes. La modernització econòmica i cultural va activar la modernització de símbols i gustos, i va ser aleshores quan la franja sensible a un producte d'aquestes característiques es va anar ampliant. Així, l'interès per Compact als anys vuitanta (quan feia anys que no es produïa ni comercialitzava) va motivar que la mateixa empresa n’encarregués a Ricard una nova versió basada en el mateix criteri que la vaixella del 1962. Arran d'aquesta comanda Ricard va dissenyar el 1987 la vaixella Basic (MADB136.421-MADB136.450).</div><div>Oriol Pibernat (Maria José Balcells, documentació)</div>
Història de l’objecte
Premis: Delta d'Or, 1962, ADI FAD, Barcelona.
Bibliografia
Todos los Premios Delta de ADI FAD (1989). Ardi, 11, 196-199
Bohigas, O. (1963). Premis de disseny. Serra d'or, núm.1, p. 32-33
André Ricard. El peso de la experiencia (1995). Diseño interior, 42, 100-101
Fort, J.M. (1998). El nacimiento de la profesión en la década de los 60". Experimenta. Monografía Observatorio Fin de Siglo. Diseño del Mueble en España 1902-1998, 20 (abril 1998), 79-86
Giralt-Miracle, D. (1971). El diseño industrial en Cataluña. Cuadernos de arquitectura, 82, p.48-54
La Vanguardia Magazine (1996 febrer 11), p. 63
25 años de diseño industrial: los Premios Delta (1986). Barcelona: Gustavo Gili, SA, ADI FAD, 38