Barcelona '92

Descripció

Com ha dit Miquel de Moragas, "la torxa olímpica constitueix un cas paradigmàtic d'una de les formes simbòliques més universals de la comunicació humana: el foc transformat en signe". Efectivament, la torxa és un objecte amb la funció eminentment ritual de traslladar la flama, i aquest aspecte cal tenir-lo molt present en l’anàlisi. En l'objecte dissenyat per André Ricard, per encàrrec del Comitè Olímpic de Barcelona l'any 1991, es poden distingir clarament tres parts acoblades a una estructura autoportant d'alumini injectat. A la part superior hi ha el capçal en forma de plat cònic similar a un peveter i un coll amb estries horitzontals; a la part central, una tapa de secció trapezoïdal amb caires roms que protegeix el dipòsit de combustible; i a la part inferior l'empunyadura. Una característica fortament acusada d'aquesta torxa es el domini de formes triangulars i còniques i la direccionalitat frontal; és a dir que la torxa te un front o façana on, a més, hi ha gravats el text i la imatge d'identificació dels Jocs. La torxa va ser fabricada per l’empresa Vilagrasa, SA, de Barcelona. Aquest disseny implica la voluntat de respondre tant a la resolució tecnològica i funcional de la torxa com a una caracterització estètica on l'autor volia fer palesa la seva interpretació de la litúrgia olímpica i la significació dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Precisament, el procés de disseny de la torxa olímpica ha estat descrit per Ricard d'una forma sistemàtica i detallada. Als seus textos Ricard explica les circumstàncies de l'encàrrec i l’itinerari de presa de decisions que va comportar el projecte. En primer lloc cal destacar el fet que el disseny parteix de la definició de la flama que es va concebre onejant i vermellenca. Ricard va treballar col·laborant amb l'equip de la Càtedra de Projectes de l'Escola d'Enginyers de la Universitat Politècnica de Catalunya, primer, i amb l'oficina tècnica de Catalana de Gas fins a la definició del dispositiu funcional del cremador i la carrega de gas que garantien la qualitat de la flama i la seva conservació i seguretat. En segon lloc, és clar l’interès del dissenyador per adaptar el disseny a les pautes del ritual olímpic i establir un compromís entre la tradició i la innovació. Finalment, la preocupació que manifestava Ricard per una qualitat estètica que dotés la torxa d'una forma que "fos inconfusiblement contemporània" i "coherent amb la línia de la meva obra". Probablement, en el disseny de la torxa emergeix una concepció més escultòrica que no en cap altre objecte de l'autor on es juga amb la solemnitat quasi religiosa de l'emblema i amb una estilització de formes geomètriques que li confereixen major dinamisme. La torxa olímpica ocupa un lloc especial en l'obra d'André Ricard, tant per la possibilitat que li atorga de enfrontar-se al disseny d'un objecte singular com per l' acusat impacte social i la gran transcendència mediàtica que va obtenir en el moment dels Jocs Olímpics del 1992. Oriol Pibernat (Maria José Balcells, documentació)