Delirio

Descripció

El cendrer de peu Delirio neix dins del projecte Casa Barcelona i és una veritable declaració de principis sobre allò que ha de ser fruir del tabac. Delirio es proposa com un objecte orientat a reconduir una activitat concreta, per reduir-ne els efectes més negatius, que considera les formes actuals de consum de tabac: el cigarret encès de manera distreta, i que després és deixat fumejant i mal apagat en qualsevol cendrer o a terra. Òscar Tusquets dissenya doncs un delicat cendrer metàl•lic en forma de lliri, que fuig, que impedeix i esquiva qualsevol intent d’esclafar la burilla a la superfície, mètode insegur i que no garanteix un apagament total de la cigarreta. Això s’aconsegueix convertint l’objecte en una mena de saltamartí mitjançant una base convexa, que el manté vertical però li permet esquivar qualsevol pressió. En contrapartida, la burilla cau amb facilitat per l’orifici superior de la tija, un tub metàl•lic, a l’interior de la qual queda apagada per ofegament de manera infal•lible i sense cap tipus d’olor. D’aquesta manera el disseny, dominat per la delicadesa, exigeix a l’usuari una serenitat d’us que permet recuperar la noblesa en el gaudi del tabac. Per les dimensions, el cendrer obliga a seure amb comoditat per utilitzar-lo, i es pot traslladar amb un sol dit situat sota l’extrem de la flor. També impedeix oblidar que es té un cigarret a les mans, de manera que obliga a ser conscient de l’aroma del fum i la fragilitat de la cendra. Així l’objecte és capaç no solament de recuperar l’oblidat plaer de fumar, encara que sigui una simple cigarreta, sinó fins i tot de convertir-lo en un petit deliri. El nom del cendrer també fa referència a la coneguda cupletista barcelonina Carmen de Lirio, recordada per la cançó "Fumando espero". Pel que fa a la fabricació, totes les peces són de llautó cromat. La flor superior, en forma de lliri, es retalla al làser en una planxa i després s’estampa segons la forma final. Posteriorment, una vegada cromada, passa a encolar-se al tub que fa de tija de la flor. Aquest tub, cromat tant per dins com per fora per garantir que les burilles llisquin, té una capacitat d’entre 10 i 15 d’aquestes, i es pot netejar i buidar mitjançant un tap cargolat a la part inferior. La connexió entre “flor” i “tija” permet l’entrada de burilles i cendra, i evita que fumegin. La base, realitzada en fosa d’un aliatge d’alumini que permet el cromat, s’acobla lateralment a l’extrem inferior del tub, i deixa lliure la sortida de burilles. La forma i el pes de la base, combinats amb la inclinació de la tija, donen lloc a l’efecte de saltamartí esmentat, imprescindible per a un funcionament correcte del conjunt. El cendrer Delirio va ser seleccionat per als premis Delta de 1992 atorgats per l’ADI/FAD de Barcelona. Josep Maria Fort