Splendid
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | olla de pressió |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Splendid |
| Autors / participants |
Lluscà Martínez, Josep / disseny Fagor Electrodomésticos, SCL / producció / Mondragón, Guipúscoa: 1986-2002 |
| Lloc d’execució | Arrasate/Mondragón |
| Datació | 1986 |
| Dimensions | 18 x 20 x 36 cm; 22.2 x 40.1 x 26.5 cm |
| Material |
acer inoxidable poliamida |
| Ingrés | donació Fagor Electrodomésticos SCL, 1994 |
| Número registre | MADB 135588 |
Descripció
L’olla de pressió Splendid va ser dissenyada el 1986 per Josep Lluscà arran d’un encàrrec de l’empresa Fagor Electrodomésticos. Dos anys abans, i per a la mateixa companyia, havia fet l’styling d’una olla de pressió que Fagor ja tenia al catàleg. A diferència d’aquest primer treball, a l’olla Splendid Lluscà va incorporar-hi les darreres tecnologies i millores de seguretat. Les olles de pressió van aparèixer cap als anys cinquanta i a Espanya van ser fabricades, principalment, per empreses del nord (recordem la importància de la siderúrgia espanyola fins als anys setanta). En relació amb les olles tradicionals, les de pressió, gràcies al tancament hermètic, ofereixen un estalvi de temps i d’energia considerables, a més de mantenir millor les propietats nutritives dels aliments, segons afirmen els dietistes. Tot això i altres factors de tipus social i econòmic, com ara la incorporació de la dona al món laboral, van fer que el seu ús s’estengués ràpidament. Les primeres olles de pressió es caracteritzaven pels components de seguretat, com ara el pont o el pom de rosca. Eren precisament aquests elements els que, visualment, les diferenciaven de les olles convencionals. Per al disseny d’Splendid, Josep Lluscà va voler fugir d’aquest aspecte convencional i va apostar per l’ergonomia i la senzillesa lineal, que es van convertir en els seus dos trets fonamentals. A l’olla Splendid se substitueix una de les nanses per un mànec i s’hi incorpora el tancament en baioneta propi de les olles d’alta pressió. Aquest mecanisme permet la desaparició dels elements tradicionals, com el pont o el pom de rosca. El nou mànec integra tots els mecanismes de funcionament i seguretat que abans es trobaven escampats per tota la tapadora. En la part superior del mànec, trobem un polsador que impedeix que l’olla es pugui obrir sense descompressió prèvia i també una vàlvula que s’acciona en cas que hi hagi un excés de pressió al cos. Aquest producte va gaudir d’un gran èxit des del primer moment i l’any 1988 va guanyar el Delta de Plata per “la seva esplèndida desdramatització d’un artefacte tan útil com agressiu”. Una prova del bon resultat del producte és que se’n van arribar a vendre 25.000 unitats en un sol dia, i això va fer que es posposés la producció de l’olla Multirapid (MADB 135589), un nou disseny que s’havia encarregat al mateix dissenyador. Aquest èxit comercial va portar Fagor l’any 1991 a encarregar a Josep Lluscà un redisseny d’Splendid, que va consistir bàsicament en un petit styling de l’olla, a la qual donà unes formes més arrodonides que recorden les de les olles antigues. També s’hi va introduir, mitjançant l’ús d’un sistema de pes, un mecanisme més senzill per al funcionament de la vàlvula que feia més econòmic el procés de producció. Tot això ha fet que, al llarg de la seva vida comercial, aquesta olla de pressió hagi mantingut un nivell de vendes molt important. Tant la tapadora com el cos de l’olla són d’acer inoxidable 18/10 i n’existeixen dues versions: la convexa i la plana. La nansa i el mànec són de poliamida. L’exemplar que es troba a la col•lecció del museu correspon al redisseny de 1991 i és convexa. Maria José Balcells
Història de l’objecte
Premis: Delta de Plata, 1988, ADI FAD, Barcelona.
Bibliografia
Así nacen los objetos (1988). Ardi, 3, 100-107, 102-103
Todos los Premios Delta de ADI FAD (1989). Ardi, 11, 196-199
Zabalbeascoa, A. (1994). Josep Lluscà. Veinte años de rigor. Diseño interior, 32, p. 24-27