Moragas

Descripció

L'arquitecte i dissenyador Antoni de Moragas va dissenyar aquesta butaca per al seu propi despatx. Sembla que va ser el 1957, tot i que en una exposició del Grup R de 1954 comentada pel mateix Moragas s'hi pot veure un confortable similar que en pot ser ben bé un precedent, cosa que és lògica: en aquesta exposició del Grup R, una de les preocupacions dels organitzadors, entre els quals el mateix Moragas, era vincular sectors industrials com el del mobiliari a la proposta de modernitat de la seva arquitectura, especialment adreçada a l'àmbit domèstic. Els anys cinquanta, d'altra banda, van ser una dècada en què els seients, butaques i mobles de relaxament van ser redissenyats per arquitectes i industrials. De fet, la butaca Moragas, malgrat que normalment estava situada en un despatx, és sobretot un moble domèstic, una peça de la sala d'estar. Quant a la tendència, Ignasi de Solà Morales va definir-la molt bé: a l'arquitectura catalana dels anys cinquanta, Moragas representa aquella recerca que posa el punt de mira en l'habitatge urbà de la classe mitjana i mitjana baixa. Malgrat que el to d'aquesta butaca és també aquest; l'estil, en canvi, recorda més aviat un esforç de modernització respecte a la mena d'austeritat estilística que ha inspirat els mobles decididament "burgesos" des del segle XVIII, el millor representant dels quals va ser el confortable des que s'aplicaren molles als seients i el tapisser va dominar la decoració. Que es tracta d'un moble domèstic, es veu en la referència al confortable o butaca d'orelles; que és molt burgès en esperit, també es veu a la posició que adopta qui s'hi asseu. És la posició pròpia del confort ben educat, una mica rígida i erecta malgrat que les cames es puguin creuar molt informalment. Quant al disseny, potser val la pena rememorar unes paraules malèvoles de l'arquitecte Oriol Bohigas pronunciades en aquella mateixa època, encara que referides al menjador presentat per Moragas al VII Salón del Hogar Moderno organitzat pel FAD: "Moragas, com sempre, ballant a la corda fluixa, entre les preocupacions mecàniques i puristes de l'estàndard i la devoció als ambients amables i lleugerament demodés. Amb aquest estira-i-arronsa ha aconseguit una petita estança-menjador on la fusta càlida, els bells cortinatges alternen amb el metall cromat, amb le seves cadires d'estructura de ferro, amb la prestatgeria Mecanix." Aquell mateix any Moragas havia dissenyat casa seva, un àtic al mateix edifici on tenia el despatx, però no hi va posar aquest confortable, que va quedar al despatx, un pis a la planta baixa d'un edifici molt antic que el seu oncle, l'arquitecte modernista Antoni Gallissà, havia reformat. Potser per això l'esperit del confortable s'adeia més amb aquest ambient encara molt modernista, on n'hi havia dos, però col·locats d'una manera molt estranya des del punt de vista del confort amigable: contraposats, com els antics confidents, de manera que el sobre dels respatllers dibuixava una S perfecta en planta. Ara bé els confidents, mobles puritans i empipadors, no són simpàtics, perquè impedeixen la relació cara a cara. Aquesta mena de col·locació denota un concepte més aviat escultòric del moble, que esdevé una forma componible en abstracte. La història d'aquest moble segueix la d'altres mobles de Moragas. No va acabar mai d'estar en producció, ja que eren peces fetes per encàrrec per un artesà cada vegada que se'n necessitaven. El 1991, quan Santa & Cole inicià l'edició de peces històriques del disseny local, va reeditar també aquesta butaca entapissada seguint els procediments tradicionals de la tapisseria. Des de llavors és un producte veritablement seriable, tot i que mai no ha renunciat a la seva procedència artesana. Anna Calvera