Cúbica

Descripció

Dissenyat per a un ús preferent en sales d'espera i, en general, en espais públics on calgui certa quantitat de places de seient, el tamboret agafa com a mòdul bàsic el cub, que modifica dimensionalment fins a adaptar-lo a les proporcions de l'usuari mitjà. La seva forma, del tot rectilínia, en facilita l'encadenament i satisfà doncs l'exigència damunt dita, a més que pot complementar-se intercalant-hi altres elements cúbics que poden funcionar com a taules. La superfície tesa, plana i brillant de les cares verticals de resina de polièster contrasta amb l'acabat texturat i corbat del seient, que frena el lliscament previsible del cos cap endavant i el motlle del qual es va fabricar a partir de l'empremta deixada pel "cul d'una dona asseguda sobre un tros de fang", en paraules del mateix dissenyador. La rigidesa geomètrica del tamboret Cúbica hipoteca algunes de les necessàries prestacions funcionals: l'absència de respatller per acomodar-hi l'esquena o la impossibilitat de recollir les cames enrere pel pla frontal cec són problemes que el mateix Bonamusa apunta amb saludable esperit crític. El tamboret és, tanmateix, un clar exponent del ressorgiment del disseny català en una època que superava gradualment els anys més durs de la dictadura, una manera d'exercir la professió que reconeix en l'abstracció geomètrica i el purisme formal del racionalisme d'entreguerres un llenguatge propi, clarament diferenciat de la manifesta predilecció iconogràfica del règim. Malgrat tot, la influència del moviment pop que en aquells moments dominava l'escena artística internacional, i que s'havia fet sentir en altres camps, com el disseny, també és present en aquesta peça sobretot en l'acabat brillant i la complicitat formal que converteix aquest producte en una mena de "divertimento". El tamboret Cúbica va formar part de la selecció de productes de l'ADI/FAD de Barcelona del 1973. José Baltanás