llibreria

Descripció

Aquesta llibreria forma part d'una família (cadira, MADB 135418; butaca d'orelles, MADB135419; taula MADB 135420 i butaca, MADB 135421) dissenyada expressament per Feduchi junt amb altres peces per a l'equipament interior de l'edifici Capitol, de Madrid, projectat junt amb l'arquitecte Vicente Eced. Els va ser adjudicada l'obra per dictamen d'un concurs restringit convocat pel marquès de Melín, al qual també van ser convidats a participar Luis Gutiérrez Soto, Manuel Cárdenas, Pedro Muguruza, Emilio Paramés i Rodríguez Cano, Juan de Zabala i Eduardo Garay (Concurso Carrión para un edificio en la plaza de Callao, 1931). Les obres van començar l'11 d'abril de 1931 i la sala d'espectacles es va inaugurar el 15 d'octubre de 1933 (segons consta a la memòria del projecte, publicada al número 1 de la revista "Arquitectura", de gener/febrer de 1935). En aquesta memòria s'hi recull explícitament l'interès per un plantejament unitari que doni coherència a tots els elements, des dels purament arquitectònics fins als més mínims detalls de caràcter ornamental: "S'ha procurat aconseguir a l'edifici la màxima unitat, cosa difícil en combinacions d'aquesta categoria, en què entren moltes mans, dibuixant personalment, no solament els detalls de la decoració i de l'obra d'arquitectura, sinó els mobles, catifes, teles i fins alguna part de coberteria i la cristalleria, patentant algunes solucions i models". Doncs, malgrat les diferències tipològiques que presenten, els mobles han d'entendre's com a fruit d'una idea única que els impregna i que comparteixen, de la mateixa manera que gran part de les solucions formals està estretament lligada a les del contenidor arquitectònic que les acull. D'aquesta manera, la llibreria reprodueix formalment la característica solució arrodonida de les finestres a les ales de l'edifici, que és d'altra banda una constant d'altres parts d'aquest. El moble, fabricat per Rolaco, forma part d'una composició asimètrica de dues peces en angle, realitzada en fusta de roure envernissada en dos tons, i presenta un escriptori abatible, a més d'uns quants prestatges. Els acabats dels extrems, resolts en quart de cercle, alhora que eviten l'agressivitat dels escaires, busquen, en el gir, integrar-se a la paret, integració afavorida en eliminar els fons d'aquesta part del moble, de manera que els prestatges contacten per una cara amb la llibreria i per l'altra directament amb la paret. La regularitat de la composició horitzontal en tres cossos iguals s'equilibra amb una elaborada subdivisió vertical, en què s'alternen dinàmicament transparències i opacitats. Aquest esforç per fer llegible i funcionalment comprensible l'objecte, propi de les avantguardes del disseny d'aquesta època, que veuen en la sinceritat constructiva una actitud irrenunciable de modernitat, queda potenciat per les formes corbades de la fusta, que recorden el tractament similar del tub d'acer dels mobles més experimentals d'aquests anys, inspirats al seu torn en el mobiliari dissenyat abans pels germans Thonet.<div>Es troben criteris constructius similars a la taula, fabricada por Rolaco de fusta de roure, que, pel seu caràcter de forma oberta, aconseguida per la interpenetració de plans en l’espai, es vincula al pensament racionalista de tants arquitectes i dissenyadors del període d’entreguerres (des d’algunes de les obres més rellevants del predecessor Mackintosh, com la taula Dominó, fins a les propostes més avançades de Rietveld, sense oblidar alguna peça de Terragni o Marcel Breuer). Igual que la llibreria en angle, les formes corbes d’aquesta taula són reconeixibles en les formes arquitectòniques de l’edifici. José Baltanás</div>