butaca

Descripció

Aquesta butaca forma part d'una família de mobles (llibreria, MADB 135417; taula, MADB 135420; cadira, MADB 135418 i butaca d'orelles, MADB 135419) dissenyada expressament per Feduchi junt amb altres peces per a l'equipament interior de l'edifici Capitol, de Madrid, projectat junt amb l'arquitecte Vicente Eced. Els va ser adjudicada l'obra per dictamen d'un concurs restringit convocat pel marquès de Melín, al qual també van ser convidats a participar Luis Gutiérrez Soto, Manuel Cárdenas, Pedro Muguruza, Emilio Paramés i Rodríguez Cano, Juan de Zabala i Eduardo Garay (Concurso Carrión para un edificio en la plaza de Callao, 1931). Les obres van començar l'11 d'abril de 1931 i la sala d'espectacles es va inaugurar el 15 d'octubre de 1933 (segons consta a la memòria del projecte, publicada al número 1 de la revista Arquitectura, de gener/febrer de 1935). En aquesta memòria s'hi recull explícitament l'interès per un plantejament unitari que doni coherència a tots els elements, des dels purament arquitectònics fins als més mínims detalls de caràcter ornamental: "S'ha procurat aconseguir a l'edifici la màxima unitat, cosa difícil en combinacions d'aquesta categoria, en què entren moltes mans, dibuixant personalment, no solament els detalls de la decoració i de l'obra d'arquitectura, sinó els mobles, catifes, teles i fins alguna part de coberteria i la cristalleria, patentant algunes solucions i models." Doncs, malgrat les diferències tipològiques que presenten, els mobles han d'entendre's com a fruit d'una idea única que els impregna i que comparteixen, de la mateixa manera que gran part de les solucions formals està estretament lligada a les del contenidor arquitectònic que les acull. D'aquesta manera tan en els diferents elements de seient dissenyats com la llibreria per als departaments de l'hotel, estan resolts amb diferents criteris constructius malgrat que comparteixen el mateix acabat, que és l'entapissat de tela de diversos colors, opció que responia, com el mateix Feduchi assenyala a la memòria, a raons tant funcionals com ornamentals: "La decoració és en franges de diferents tons, d'acord amb els mobles, i que té l'avantatge de poder-se adobar amb més facilitat i economia." A la butaca, fabricada per Lledó (València) de fusta de faig i tela, s'hi diferencien clarament els elements estructurals dels funcionals. Així, la robustesa del seient i el respatller contrasta amb l'esvelta línia corba de l'estructura, que uneix en un sol gest les potes, davanteres i de darrere, i els braços. Aquest esforç per fer llegible i funcionalment comprensible l'objecte, propi de les avantguardes del disseny d'aquesta època, que veuen en la sinceritat constructiva una actitud irrenunciable de modernitat, queda potenciat per les formes corbades de la fusta, que recorden el tractament similar del tub d'acer dels mobles més experimentals d'aquests anys, inspirats al seu torn en el mobiliari dissenyat abans pels germans Thonet. José Baltanás