Isla Negra

Descripció

Germán Rodríguez Arias, un dels arquitectes catalans cofundador del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània), esdevingué un dels introductors al nostre país dels pressupòsits arquitectònics racionalistes. La seva activitat arquitectònica anà aparellada amb el disseny de mobles. Un cop acabada la Guerra Civil espanyola hagué d'exiliar-se a París, a Mèxic i finalment a Xile fins que pogué, el 1957, retornar al seu país natiu. La coneixença i amistat amb Pablo Neruda el portaren a realitzar -junt amb F. Etcheverría-, a l'hivern de 1943, l'ampliació de la casa d'estiueig que el poeta tenia al poble d'Isla Negra, prop de Santiago de Xile. El projecte arquitectònic comportà també el disseny d'algunes peces del mobiliari, entre les quals figura aquesta butaca, denominada, després, Isla Negra. Pensada com a butaca per a saleta, el prototipus es basa en una estructura de fusta massissa en què les potes del darrere es perllonguen fins a dalt del respatller, evocant així una butaca d'orelles. Dos travessers disposats entre les potes del davant i les del darrere subjecten perpendicularment una barnilla de ferro, que també apareix a la part posterior del respatller, però aquí disposada transversalment. Aquest fet permet dotar la butaca d'un moviment bascular i augmentar la funció reclinada de seient i respatller. Quan es portà a terme la fabricació aquest sistema va ser substituït per un altre, de fusta, de tipus cremallera que és el que continua fent la firma Muebles SUR. Als plànols del prototipus també apareixen com a materials per a l'estructura el pi d'Oregon encerat; coixins del tipus capitonat amb crin vegetal i a la part del respatller i els laterals tapisseria de funda d'automòbil, tot plegats amb rivets de cuir. Si aquestes eren les característiques del prototipus, la butaca destinada a la casa de Neruda es féu amb el tapissat en pell de vaca, en blanc i negre. I en efecte s'hi emprà pi d'Oregon -com indicava Neruda en una de les cartes tramesa a Rodríguez Arias-. Aquesta butaca era una de les preferides de Pablo Neurda, i des de l'inici l'empresa productora va ser Muebles SUR, creada per exiliats catalans el 1943 a Santiago de Xile. L'associació de la butaca amb la residència del poeta a Isla Negra va fer que fos coneguda i que es comercialitzés, després, com a butaca Isla Negra, produïda sempre amb pell de vaca en color blanc i negre o bé marró i negre, però mai com figura en el prototipus dissenyat per Rodríguez Arias. A mitjan anys cinquanta es deixà de fer i ha estat als anys noranta quan se n'ha tornat a reprendre la producció, però ara amb fusta de faig mexicà (Nothofagus Bombeyi), arbre autòcton xilè, i amb els braços variats que de massissos han passat a ser de fusta laminada de faig mexicà. Pel que fa al disseny ideat per Rodríguez Arias ja en els seus primers treballs arquitectònics -en sintonia amb el GATCPAC- hi figura mobiliari dissenyat o adaptat per ell mateix. Per tant, l'origen de la butaca Isla Negra prové de l'adaptació d'una butaca popular amb respatller i seient trenat que incorporà per a la residència dels seus sogres a Sant Antoni d'Eivissa el 1935 i de la qual la botiga MIDVA (Mobles i Decoració de la Vivenda Actual) de Barcelona -com a models GATCPAC- féu una nova adaptació per al seu estand en el Primer Saló d'Artistes Decoradors, celebrat a Barcelona el 1936 i en aquest cas l'entapissat era del tipus capitonat de color verd i amb rivets blancs, amb la particularitat ja de ser extensibles seient i respatller. Un cop Rodríguez Arias a l'exili, el disseny de mobiliari per a Muebles SUR va retornar a aquells orígens illencs per fer-ne la versió destinada a Pablo Neruda. Mercè Vidal